6
– AXIOLOGIA FONAMENTAL
(pensaments)
Panikkar
en un dels seus llibres ens parla de la saviesa. I ho fa, com és
costum en ell, no amb un llenguatge acadèmic propi d'especialistes,
sinó des de la seva experiència personal d'home espiritual.
Nosaltres volem aprofitar-nos una mica de la seva ensenyança,
recordant algunes de les seves paraules entorn de la saviesa.
(En tot aquest tema, les
citacions que fem en lletra cursiva sense que en consti l'autor, s'ha
d'entendre que són de Panikkar).
La
saviesa és un dels valor nuclears de la vida espiritual que, a
semblança de l'amor i de la veritat, ha esdevingut un concepte comú
sense més substància, per l'ús vulgar que s'ha n'ha fet i també
per una ignorància general de tot el que fa referència a la
naturalesa de la vida en la seva vessant espiritual.
La
saviesa sorgeix, no tant com a fruit d'una gran erudició o d'una
llarga formació acadèmica, com d'una actitud de fidelitat amb si
mateix i amb la vida, sense deixar de banda, és cert, l'esforç
intel·lectual en profunditat. L'Evangeli ens recorda que són
feliços
els nets de cor perquè ells veuran Déu. Mt
5,8. Per
tant, en el món espiritual, la llum ens ve d'una actitud del cor,
més que d'un esforç del cap. La saviesa Inclou tant la
intel·ligència com la voluntat. Per tant, no és un valor purament
intel·lectual, sinó una virtut personal, és a dir: que engloba
tota la persona.
Recollim
aquí, com a introducció i complement, unes observacions que fa K.
Jaspers sobre la noció i comprensió de la filosofia. Recordem que
la paraula filosofia vol dir amant de la saviesa:
El
coneixement filosòfic no té, com les ciències, el caràcter d'un
procés progressiu. Certament que hem avançat respecte d'Hipòcrates,
el metge grec. Amb prou feines, però, podem dir que hàgim avançat
respecte de Plató. En el filosofar pròpiament dit, amb prou feines
si hem arribat a la seva alçada. Quelcom
semblant podríem dir en relació amb la teologia de Joan o de Pau,
per exemple. De fet, ¿algú pot dir que el pensament dels teòlegs
d'avui dia supera la visió i el missatge espiritual dels apòstols i
profetes que han escrit els textos anomenats sagrats?
A
diferència del que passa en el coneixement científic, en la
filosofia es tracta del tot de l'ésser. Aquell tot que concerneix
l'home en tant que home. Es tracta de la veritat que, allà on
resplendeix, penetra més profundament que qualsevol coneixement
científic. La
ciència pren les coses i el mateix ésser humà com a objecte
d'observació; la filosofia, en canvi, obté el coneixement a partir
de la fe del subjecte
lliure.
Parlem aquí de la fe en sentit general i substancial...
El
contingut essencial de la vida, que és el tema propi de la
filosofia, es troba dins, no fora de l'ésser humà. I per a
descobrir-lo, sempre necessitarem de la nostra pròpia aportació
personal: El
pensament filosòfic ha de ser en tot moment originari. Cada home
l'ha d'acomplir per ell mateix.
Un
signe meravellós que l'home com a tal originàriament filosofa són
les preguntes dels infants. No poques vegades hom sent, per boca d'un
infant, allò que pel seu sentit, apunta directament a la profunditat
del filosofar.
Si
volem captar el que ens vol dir Jaspers ens hem d'alliberar de
l'esclavitud del llenguatge i dels prejudicis racials religiosos de
tota mena. Sovint, sense ser-ne prou conscients ens fem esclaus dels
conceptes que hem aprés i que han estructurat el nostre cervell
d'acord amb la tradició que hem rebut i això ens incapacita per
descobrir el sentit essencial i profund de les paraules expressades
pels
senzills i els petits.
L'amant
del coneixement s'anomena savi... Filosofia vol dir fer camí... Allò
que sigui la filosofia cal que un mateix ho busqui. L'experiència
dels altres ens pot ajudar, però aquesta experiència dels altres
per més rica que sigui, no pot abolir mai la necessitat de la nostra
pròpia aportació personal. D'aquí se segueix que un filòsof o un
teòleg que no és creatiu, no és ni filòsof ni teòleg. És un
repetidor de coneixements aliens.
La
filosofia és aquella densitat per la qual l'home esdevé ell mateix,
a la vegada que esdevé partícip de la realitat. Això
és precisament la saviesa: una expressió conscient de la veritat
que sorgeix com a fruit d'una empatia amb la realitat.
De
filosofia de gran talla n'hi ha des de fa dos mil·lennis i mig a
Occident, a la Xina i a l'Índia. Una gran tradició ens adreça la
paraula... Si volem pensar amb la més clara consciència possible i
de manera essencial, ens hem d'atenir a aquest fons històric del
nostre pensament.
Com
ha dit el mateix Jaspers, en un altre indret, l'home, tal com és
ara, i a diferència dels animals, no és solament fruit de la
naturalesa, és també resultat de la història.
________________________
Vegem
ara el que ens diu Panikkar sobre la saviesa:
La
saviesa és l'experiència màxima de la vida. La
saviesa és una virtut. Entenem per virtut (deixem
per un altre context les definicions acadèmiques)
aquella manifestació bàsica de l'energia vital que ens mou
impulsats per una intenció benèfica i d'acord amb la voluntat de
Déu a fer alguna cosa. La saviesa ens identifica com a fills
de la llum, fruit de la qual són tota bondat, tota justícia i tota
veritat. Ef
5,9.
Parlem,
doncs, de l'experiència
màxima de la vida. Generalment
tenim experiències parcials de la vida. En cada moment del camí
d'aquesta vida el cor s'adhereix a allò que la consciència li
presenta com el bé desitjable. Però, a mesura que es va purificant
l'ull interior de l'esperit ens adonem de quelcom que abans no vèiem
i prenem consciència que allò d'abans no ho era tot. En endavant
sense deixar la part bona d'allò d'abans ens adherim amb totes les
forces al nou descobriment de la vida.
