dissabte, 16 de febrer del 2019


10 – BRINS DE PARAULA

Textos i comentaris

Panikkar en la visió teològica expressada en els seus escrits, té la convicció que, en el temps (el kairos) cristià del tercer mil·lenni -en el qual les diverses cultures del món, no poden viure en un “esplèndid aïllament”- pertany el fet de superar el monoteisme abrahàmic sense qüestionar la legitimitat i la validesa de les religions monoteistes.

L'anomenat monoteisme abrahàmic que cita el text de Panikkar compren les tres religions monoteistes: El judaisme, el cristianisme i l'islam.
Per entendre millor el pensament de Panikkar sobre aquest assumpte hem de recordar que ell es va declarar no monoteista, la qual cosa no vol dir, al meu entendre, que anés en contra de l'U de Plotí, sinó que és degut a la seva visió trinitària de la Realitat. Però, escoltem-lo a ell mateix:

Aquesta superació, que va tenir el seu començ en el Concili de Jerusalem I (Ac 15,1-33), no vol dir la negació del diví, sinó més aviat l'apertura a la gran intuïció de la Trinitat -experiència humana primordial- i per tant, punt de trobada de les tradicions humanes.

Panikkar sempre havia defensat la celebració, no d'un Concili Vaticà III, com de fet alguns teòlegs demanaven, sinó de la celebració d'un Concili Jerusalem II. Per això quan cita el Concili de Jerusalem del qual en parlen els Fets del Apòstols, l'anomena Jerusalem I. No és fruit d'un caprici, sinó de la seva visió de les coses a partir dels textos originals, alliberats de les deformacions doctrinals posteriors.

Panikkar pensa que: els valors occidentals estan vinculats inseparablement al cristianisme, que no obstant això es troba cada vegada més deslligat de l'organització “eclesiàstica”, entesa com un cos social més o menys obert. Queda el Crist: símbol real de la “divinització”, és a dir, de la Plenitud de l'home.

Això vol dir que, per Panikkar, la divinització de l'home no és un afegit que se li concedeix després, sinó que ja forma part des del principi de la seva constitució humana, la qual rep “com a possibilitat que ell ha d'aconseguir fer realitat amb la seva llibertat”. La frase entre cometes recorda el pensament i les paraules de Jaspers.

L'home complert és l'home divinitzat, aquest ésser únic assedegat d'infinit i que no és plenament ell mateix fins que no arriba al seu destí.
Aquest és “el camí” que ens va ensenyar Jesús de Natzaret i que representa la tasca principal de l'home aquí a la terra.

Al títol del llibre: La Plenitud de l'home, hi podríem afegir l'única frase de l'Escriptura en que apareix la paraula “divinitat”: Heus aquí l'home en el que resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat. Col 2,9.

I Panikkar acaba dient: Aquesta és la vocació humana.
_____________________________

Panikkar encapçala les seves reflexions amb aquests textos bíblics de Joan: Mestre, on vius? I els respon: -Veniu i ho veureu. Jo 1,38-39. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Jo 15,4.

Aquests dos textos són com el punt de partida que fan possible entendre el sentit de la seva ensenyança. Panikkar insisteix que tot allò que fa referència a la vida espiritual només es pot entendre amb “el tercer ull”, el qual representa la llum pròpia del tercer nivell de consciència i que s'entén com “el lloc on vivia” Jesús. I, per això, Jesús invita als seus deixebles a que hi vagin: veniu i ho veureu. I, un cop allà, que si quedin: quedeu-vos amb mi...

Quan els deixebles de Jesús li van preguntar: on vius? no cercaven tant nous coneixements com una altra experiència de la religió i de la fe. I això és el que ens vol transmetre el que se'n diu: Nou Testament a diferència de l'Antic o del Primer. L'home espiritual i deixeble de Jesús no cerca per damunt de tot paraules noves (sovint són les mateixes que les d'abans), sinó una altra visió de la realitat menys legal i més humana; una visió que vagi més a fons en el sentit de la vida... I és des d'aquesta dimensió espiritual que ens vol parlar Panikkar...

El segon text que presenta Panikkar: Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres, és un altre dels punts de vista fonamentals de l'ensenyança del Panikkar: Crist és el nostre “mite”. Nosaltres també som crist: enviats del Pare. Tots som enviats. És la vocació universal, no solament dels que en diem apòstols, sinó de tots els creients. El pensament dels creients és que ningú viu per si mateix. Tots som uns enviats; tots som els qui hem de respondre (hem de ser responsables) a la crida que Déu ens fa. per difondre, comunicar, compartir la Vida... Aquesta és la naturalesa profunda de l'ésser humà.

Panikkar comença parlant (en el seu llibre sobre la Plenitud de l'home) de l'experiència cristofànica. Paraula que empra com un desafiament al terme més conegut de cristologia. La cristologia és doctrina teològica sobre el Crist i la cristofania fa referència a l'experiència vital del Crist.

El coneixement del Crist, ple de vida eterna, no pot ser un coneixement fragmentat. Cap coneixement parcial pot portar a la salvació.
Quan parla del coneixement ple de vida eterna fa referència al text de Joan que diu: I la vida eterna és que et coneguin a tu, l'únic Déu veritable, i aquell que tu has enviat, Jesucrist. Jo 17,3. Aquest coneixement, diu l'autor, no pot ser fragmentat. El coneixement es pot fragmentar des del punt de vista objectiu i des del punt de vista subjectiu. Ho explica dient:

El coneixement està fragmentat no només quan el seu objecte se separa de la resta de la realitat, sinó també quan el subjecte que coneix ha trossejat el seu coneixement reduint-lo a percepció sensible o a intel·ligibilitat racional, oblidant el coneixement del tercer ull... Algunes tradicions certament parlen de “l'ull de la carn, l'ull de la raó i l'ull de la fe. El coneixement salvífic és aquella visió holística que assimila el conegut al coneixedor i que els escolàstics han anomenat “visió beatífica” quan ha aconseguit la seva plenitud.

El coneixement, que és fruit de l'experiència i no només de l'estudi, és el coneixement que uneix l'ésser humà amb la naturalesa, mantenint, però, intacta l'autonomia pròpia de cada u. Aquest és el coneixement holístic.
En aquest text també veiem que ens parla dels tres nivell de consciència o de coneixement, tema que es va repetint una i altra vegada en els seves obres, la qual cosa ve a significar que, per a l'autor, aquest tema representa un dels elements essencials de l'estructura de la vida espiritual.