1 – CONEIXEMENT

Encara que hem parlat sovint d’aquest tema, intentarem ara, a partir d’aquesta nova col·lecció, matisar i anar més a fons en el significat de les paraules. Amb llenguatge bíblic diríem: “deixem la riba: aquest lloc on estem acostumats a caminar: (en la superficialitat) i anem mar endins, anem a fons”. En aquest lloc ens trobarem amb una collita de pensaments més abundant.   

Conèixer és establir contacte amb la realitat a través d’alguna de les seves tres manifestacions vitals: físiques, intel·lectuals i espirituals.

Els mitjans a través dels quals coneixem les coses i ens coneixem a nosaltres mateixos són els sentits, la raó i la virtut.

 

El primer nivell de coneixement, pertany a la dimensió externa de l’ésser humà: el cos. En aquest nivell obtenim el coneixement a través dels sentits. Amb aquest coneixement prenem contacte amb la matèria, amb el món físic. En aquest nivell fem les coses per instint. Una bona alimentació i l’ús correcte dels sentits ens ajuda a tenir un bon coneixement de les coses i de la realitat. Aquest coneixement ja ens ve donat.     

 

El segon nivell de coneixement ens ve a través de la raó. És el nivell intel·lectual. Obtenir aquest coneixement requereix un esforç. És l’activitat intel·lectual de reflexió i meditació realitzada amb l’ajuda de la lectura i l’estudi. Aquesta activitat forma erudits... En aquesta dimensió de l’ésser humà és la facultat de la raó la qui coneix, la que hi veu.  

 

El tercer nivell de coneixement és l’espiritual. Aquest coneixement (és el coneixement del qual parla la Bíblia) és fruit d’una bona disposició de l’esperit, d’una actitud de fons que es desenvolupa a través de les virtuts: són els “nets de cor” els que coneixen les coses de l’esperit. En llenguatge bíblic és el cor el que hi veu. Aquí ja no parlem de reflexió i meditació, sinó d’intuïció i de contemplació. A aquesta intuïció li donem el nom “d’instint superior” que és com una empatia amb la realitat que brolla d’una manera espontània del més íntim de nosaltres mateixos. Diu Joan: “del seu interior (de l’interior del creient) brollaran rius d’aigua viva”. Jo 7,38. En aquest nivell ja no és la facultat de la raó la que hi veu. És la mateixa persona la que és llum, i amb aquesta llum veu i qualifica les coses. En aquest nivell de consciència el mot “paraula” és sinònim de persona. Recordem: El qui és la Paraula s’ha fet home. Jo 1,14.

 

Sobre el mot “paraula” escoltem el que ens diu R. Panikkar: El món intel·lectual d’Occident... quasi ha identificat la paraula amb el seu concepte... S’ha arribat a considerar la paraula com l’expressió d’un concepte i no d’una realitat. Hi ha una diferència fonamental entre concepte i paraula.  

 

Recordem que L. Lavelle ens adverteix de la importància de fer un ús correcte del llenguatge, si no ens volem allunyar de la Veritat.