4 – CONEIXEMENT

Recordem que estem parlant del llenguatge i dels nivells de coneixement.

Les mateixes coses es poden dir de diferents maneres i això pot ajudar a comprendre el que és essencial i a diferenciar-lo de les seves formes d’expressió culturals o doctrinals.  És el que intentem fer i, en aquest sentit, són inevitables les repeticions.

Recordem que el text d’un escrit, s’ha de llegir tenint en compte el context en el qual fou escrit.

Aquí parlem del context d’una manera molt ampla, a partir de tres paraules que fa servir Panikkar per assenyalar aspectes diferents del fet cristià. Aquestes són les tres paraules: Cristiandat, cristianisme i cristiania, les quals fan referència respectivament a la dimensió cultural, a la doctrinal i a les paraules originals. El context cultural dóna peu a la lectura literal dels textos bíblics, el context doctrinal afavoreix una lectura intel·lectual i les paraules originals inviten a una lectura espiritual. 

A més d’això, cada lector entendrà el fet cristià d’acord amb el context personal en el qual ell viu, i d’acord amb la seva formació personal.  

Pensem que el text original reflecteix el món en què vivia l’autor del text i amb el qual cal entrar en sintonia, si volem capir les seves paraules.    

En aquest sentit, si ens preguntem amb quina actitud hem de llegir “els textos sagrats”. Panikkar ens diu, entre altres coses: Cap llibre pot ser el fonament últim de cap fe, perquè és precisament la fe el que es necessita per concedir valor de testimoni al llibre... De fet ha estat la fe d’uns quants creients qui els han escrit i altres els han escollit i proposat com a norma de fe per als creients de la comunitat.

 

També vam dir que el respecte i consideració que ha de tenir el creient pels textos anomenats sagrats i per la Tradició no ha de minvar en el més mínim la seva responsabilitat i llibertat personals a l’hora d’interpretar les paraules anomenades “paraula de Déu”, dites així amb la finalitat de fer ressaltar la seva dignitat i importància...   

El nostre afany no és tant dilucidar si Jesús realment va pronunciar o no unes paraules, com trobar en nosaltres una ressonància que ens ajudi a aprofundir en la nostra pròpia experiència.

Alhora trobem una confirmació que ell les va dir en el fet que nosaltres mateixos també les podem balbucejar, sempre conscients que si gosem pronunciar-les –encara que sigui amb una veu trèmula i fluixa- és precisament perquè ell les va dir... 

Recordem la pregunta i consideració de Pau: que tens que no hagis rebut?   1 Co 4,7.

 

El llenguatge intel·lectual és el llenguatge emprat per la Institució eclesiàstica. Llenguatge que sovint no ha format, sinó deformat la consciència de molts que no han sabut distingir entre fe i forma doctrinal i han assentat la seva voluntat en la llei i no en la Veritat...

Panikkar sovint ha esmentat que el cristianisme ha convertit la religió de la Paraula en la religió del Llibre. S’ha lligat a la literalitat dels textos i ha convertit els mitjans en fins, absolutitzant la doctrina i els sagraments, malgrat que el mateix Pau va advertir que: la lletra mata, i l’esperit dóna vida. 2 Co 3,6.