13 – CONEIXEMENT

Canvi de mentalitat. Això és el que ens cal fer. És la primera condició que va posar Jesús en el moment de començar la seva vida pública: Convertiu-vos i creieu en la bona nova. Mc 1,15. Aquesta conversió, segons els entesos, vol dir, principalment, canvi de mentalitat. És a dir: Una nova manera de veure i de valorar les coses. I ser capaç de veure les coses d’una altra manera implica necessàriament un nivell de consciència superior.

Es tracta de veure les coses com Déu les veu, no com les veiem nosaltres..., i això vol dir que (referent a la vida eterna, que és la vida que hem de viure ja des d’ara) no basta el coneixement intel·lectual... és necessari aquell coneixement espiritual que veu les coses no per mitjà de conceptes que s’han assolides amb l’estudi, sinó a través d’experiències obtingudes com a fruit d’una vida sense engany, gràcies al dinamisme de la virtut que genera en nosaltres la llum espiritual.

Posarem un exemple de com podem veure les mateixes coses des de diferents nivells de comprensió. Aquests dies els cristians han començat el temps de penitència com a preparació per celebrar la Pasqua, amb el ritus de la imposició de la cendra amb les paraules bíbliques que moltes comunitats han decantat per massa humiliants o poc convenients o adequades a la dignitat humana. Són aquestes: Recorda’t, home, que ets pols, i que a la pols retornaràs.

Doncs bé, el canvi de mentalitat que sorgeix avui dia i que pensa en una   religió més oberta i de cara enfora comença a veure les coses d’una altra manera. Veiem que diu Panikkar referint-se a la terra: Mentre jo no contempli cada tros de pura terra com el meu cos, no menyspreo només la terra, sinó que menyspreo també el meu cos.

Acabem aquesta reflexió posant més exemples d’aquest canvi de mentalitat... aquest Món que fins ara el teníem com l’enemic de l’ànima, ara el veiem com imprescindible per trobar Déu. Mirem què diu Teilhard de Chardin: El cristià reconeix que té la funció de divinitzar el Món... el seu interès està veritablement en les coses, però en absoluta dependència de la presència de Déu en elles.

 

Pensem en la integració de l’home en el cosmos: Vivim enmig del filat densíssim de les influències còsmiques, com en el si de la massa humana, o com entremig de miríades d’estrelles sense prendre lamentablement consciència de la seva immensitat. Si aspirem a viure la plenitud de la nostra humanitat... cal superar aquesta insensibilitat, que tendeix a amagar-nos les coses a mesura que se’ns fan massa properes i massa grans...

 

També Emerson, un altre amant de la naturalesa ens diu:... Em converteixo en un globus ocular transparent, no sóc res, ho veig tot, els corrents del Ser Universal circulen a través del meu cos, sóc una part o partícula de Déu.