1– ESPURNES

Lavelle parla així del crisi del llenguatge: La corrupció de la paraula i de l’escriptura és la marca de totes les altres corrupcions, n´és, a la vegada, causa i efecte. I hom no pot pensar en purificar la paraula o l’escriptura, sense purificar abans la pròpia ànima.

I certament que, sovint, el nostre llenguatge no és tant manifestació de la Veritat o de la Vida, com instrument al servei d’interessos emmascarats...   No tots els mots o fonemes que emprem són “paraula”, sovint es queden en conceptes, argots...  La paraula vertadera és manifestació del que som. I a semblança del Crist som paraula de Déu.

Recordem també el que ens diu Panikkar: quasi hem identificat la paraula amb el seu concepte... hem arribat a considerar la paraula com l’expressió d’un concepte i no d’una realitat... hem oblidat la diferència fonamental entre concepte i paraula.

Dit d’una altra manera i des d’un altre context i d’una altra perspectiva. Hem conformat la nostra ment al sentit literal de les paraules d’una manera quasi exclusiva i quan llegim textos espirituals no hem assimilat ni assumit interiorment el sentit simbòlic propi de la dimensió espiritual. Ens passa com a aquells dels qui Jesús va dir: miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. Mt 13

Tal vegada hem parlat o parlem del món interior de l’esperit, però no som prou conscients de la naturalesa de la dimensió espiritual.  Posem alguns exemples històrics d’aquesta incapacitat de detectar el sentit espiritual:

Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera.  Jo 16,12-13.

Jesús digué als deixebles: Estigueu alerta, guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus... Ells pensaven: Ho diu perquè no ens hem proveït de pans. Jesús se n’adonà i els va dir: Gent de poca fe! Per què esteu pensant que no teniu pans?... ¿Encara no compreneu que no us he parlat de pans? Guardeu-vos del llevat dels fariseus i del saduceus... llavors comprengueren que els parlava de la doctrina dels fariseus... Mt 16,5-12.

Jesús digué: Jo sóc el pa de vida... Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la meva sang, no teniu vida en vosaltres... Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir: Aquest llenguatge és molt dur, ¿Qui és capaç d’acceptar-lo?... des d’aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven amb ell...  Jesús digué: Això us escandalitza?... és l’Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Jo 6

Déu ens ha fet capaços de ser servidors de la nova aliança, que no és de la lletra de la Llei, sinó la de l’Esperit. Perquè la lletra mata, però l’Esperit dóna vida. 2Co 3,6.  Als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, que no és d’aquest món ni dels qui el dominen... sinó una saviesa amagada en el designi de Déu.  1Co 2,6.

Totes aquestes paraules ens convenen molt de prop, perquè la nostra manera d’entendre i de practicar la religió demostra que estem en el mateix nivell d’incomprensió...; estem lligats a “la lletra que mata”    La nostra parla no és millor que la de fa 2000 anys!!!