dilluns, 26 de maig del 2014

UNA VEU EN EL DESERT

Una veu crida en el desert.
La veu de l’Esperit és una veu que crida en el desert. Mt 3. Per això, Jesús va anar al desert conduït per l’Esperit. Mt 4. Jesús en el desert es va posar davant per davant amb si mateix. Es va voler definir enfront de la realitat. Era l’hora d’escollir entre la veritat i l’engany. I Jesús va escollir la veritat. Així és como l’home es defineix amb el que és i amb el que vol ser. Tota altra opció que no sigui posar-se a si mateix nu enfront de la realitat, representa una evasió i un engany. La veritat de l’Evangeli, no és la veritat d’un concepte, sinó d’una existència. És la veritat d’un home sense engany. Així és com va definir Jesús al just: Heus aquí un veritable israelita, un home sense engany. Jo 1. El just, el sant de veritat (no el que necessita miracles) és un home sense engany.

Aquesta veritat existencial només és possible en el desert, en el silenci interior, perquè el silenci és la matriu de la paraula. (Ireneu). Només des d’aquest silenci interior es pot fer l’opció per la veritat. I d’aquesta opció en surt la llum. (Jaspers). Aquesta llum és el coneixement de Déu que té com a fruit la pau. Is 11. Es tracta de la llum que és un mateix: vosaltres sou la llum del món. Mt 5. Perquè el creient no és que tingui llum, sinó que “és” llum. I amb aquesta llum construeix la pròpia història i ajuda a construir la dels altres. Perquè la llum és vida dels homes. Jo 1.
La llum que ens ve de fora fa possible que la llum que tenim dins com a possibilitat esdevingui realitat. Sovint, però, no s’estableix la connexió entre la llum de fora i la de dins per falta de la disposició que neix d’un cor pur, per falta de silenci interior. Encara tenim massa prejudicis que impedeixen la claror de la mirada i la disponibilitat per acceptar la veritat.

Deslliurar-se d’aquests prejudicis és com canviar de pell com la serp. I aquí rau el problema, perquè quan ens toquen la pell posem el crit al cel. La pell són els bots que guarden el vi. La pell és la cultura religiosa que hem rebut amb la qual intentem expressar i viure el contingut espiritual de l’Evangeli a fi de ser fidels a l’Esperit. Però, aquesta pell ja s’ha fet vella i no dóna per a més. Una cultura i unes formes religioses que ja no serveixen per viure i expressar el missatge de l’Evangeli, perquè el cuiro s’ha envellit i fa el vi agre. Si ens entossudim en mantenir unes formes caduques; si persistim en una lectura material i no espiritual (literal i no simbòlica) dels textos fundacionals, perdrem la veritat del Crist. El mateix Jesús ens va advertir, dient: Convé que me’n vagi, perquè si no me’n vaig no vindrà a vosaltres l’Esperit. Jo 16. Volent mantenir com a punt últim i absolut de referència per a la fe a Jesús de Natzaret temporal, hem perdut el Crist ressuscitat. Hem volgut mantenir el temps de Jesús fora de l’eternitat.        

Per això, necessitem entrar en el tercer nivell de consciència per tenir el coratge de ser i de creure. És a dir, de ser testimonis de la veritat, ja que no és qüestió de poder, sinó de voler. Només en el tercer nivell de consciència podem veure fins a quin punt arriba la nostra sinceritat a l’hora d’acceptar plenament el do de Déu. Fora d’aquest nivell no tenim prou llum ni capacitat. Fora d’aquest nivell som com aquells que miren, però no hi veuen. Mt 13. Si ens quedem en el nivell de la raó, només anirem temptejant i serem com aquell cec que veia els homes, però els veia com arbres que caminen.  Mc 8., i tractarem els altres com objectes en benefici dels nostres interessos i necessitats. Només amb la raó i sense la mirada espiritual, el coneixement que tindrem de l’Evangeli serà un coneixement informatiu i potser molt erudit, però no tindrem consciència de la seva realitat. Coneixerem el format i les lletres i poca cosa més. Però, la lletra sola, sense l’esperit, és lletra que mata.  2 Cor 3. Hem de vigilar i vetllar perquè les nostres reunions i les nostres activitats no siguin lletra que mata.