divendres, 11 de novembre de 2016

5 – ENGRUNES

En els següents escrits intentarem seguir i comentar el llibre de R. Panikkar que porta per títol: EL MUNDANAL SILENCIO i que tracta de la dimensió secular de la vida.
Avui dia es parla molt del fenomen de la secularització i es diu que aquí, a casa nostre, és un dels llocs més secularitzats del món. .

Ara bé, si, en els moments actuals de la història, volem fer un pas seriós endavant i sortir de l'atzucac en què estem immersos, més que limita-nos a programar i a fer unes altres coses diferents de les que fem, es tracta de veure les coses des d'una altra perspectiva. El llibre de Panikkar tracta de veure la secularització amb una nova llum.

Arrosseguem una llarga tradició de molts segles. Durant aquests temps, el “món” ha estat, per a la religió, el lloc de les coses “terrenals”... En els segles passats, els qui volien tenir cura de la seva ànima i dedica-se a les coses de Déu havien de deixar el món i dedicar-se a la vida religiosa entrant en un monestir o ingressant a l'estat clerical. Hem de continuar veient les coses de la mateixa manera? O hi ha altres alternatives?

El món també se l'anomenava segle. I d'aquí ve la paraula seglar. El seglar havia de dedicar-se a les coses d'aquest món mentre que el destí dels religiosos i del clergat era la dedicació a temps complert a les coses sagrades de la religió. Això ha estat així fins durant molts segles i encara...

Des de fa uns anys la paraula seglar s'ha canviat per la paraula laic que vol dir poble o membre del poble de Déu. Ara bé, les diferències entre els laics i els estaments clerical i religiós encara persisteixen tot i que s'ha començat a canviar però amb molta lentitud perquè els prejudicis de tants segles pesen molt...

El tema del llibre de Panikkar vol superar aquesta dicotomia que arrossega molts anys d'història...
Ja és hora que superem del tot aquestes diferències entre estaments i grups les quals no tenen res a veure amb l'Evangeli. En principi no es tracta de destruir res, sinó de veure les coses des d'una altra perspectiva, des d'un altre nivell de consciència.
El “món”, que segon Joan és la casa de Déu (Jo 1,11.) l'hem convertit en un dels enemics de l'ànima, tot i que se li pot donar a aquest mot un sentit pejoratiu tal com ho fa el mateix Jesús, quan, parlant dels seus deixebles, diu: El món els odia, perquè no són del món... no et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Jo 17, 14-15.

El tema de fons del llibre és demostrar que també es pot viure en el “món” una vida religiosa i espiritual serioses i que les diferències entre uns i altres són de forma i no de fons. Tots tenim les mateixes possibilitats davant Déu. Tots podem gaudir de la presència de Déu sense dependre ni d'uns ni d'altres.

Es compren, diu Panikkar, que és més fàcil “fugir del mundanal soroll” que descobrir “el mundanal silenci”; és més segur “seguir” una senda que crear-la, El risc és gran però l'alternativa al fracàs del món artificial creat que han volgut crear els homes en els últims quatre segles és saber forjar la clau que ens obre el temps a l'eternitat...
Però, això no és tant el lema d'un llibre -allò que proposem- com la tasca del segle que comença precisament perquè estem arribant a les últimes raneres d'un planeta violent...


Alguns han pronosticat l'avinentesa d'una altra era axial de la humanitat. Però, aquesta era no vindrà si nosaltres no la fem possible amb un canvi radical de mentalitat. És precisament el que demanava Jesús com la primera condició per poder participar de la nova visió de les coses: Convertiu-vos i creieu... Mc 1,15. Aquesta conversió, segons els experts, no demana solament un canvi de costums, sinó i en primer lloc, un canvi de mentalitat. Això és més difícil, però és del tot necessari si volem fer alguna cosa que valgui la pena...