1 – LA DIMENSIÓ ESPIRITUAL

Quan parlem d’espiritualitat, sovint  pensem en actes espirituals: resar, meditar, llegir la Bíblia...  Però, una cosa són els actes que podem realitzar i l’altra el fet de viure i parlar des de la dimensió espiritual...

Els actes són l’expressió formal de la vida espiritual. Aquí volem parlar d’actituds, d’una manera de ser i de viure i de relacionar-se amb els altres. L’estil de vida és fruit del coneixement espiritual.

Això demana posar ordre en la nostra escala de valors i ser-ne conscient.

Parlar de la dimensió espiritual de l’ésser humà és propi de la filosofia perenne i de la religió. Ara bé una espiritualitat sana no oblida sinó que integra la vida intel·lectual i la vida sensorial... Intentarem aquí fer una reflexió sobre la naturalesa de la dimensió espiritual... No parlarem d’actes, sinó d’actituds...

Necessitem cultivar una mirada més ampla, però sobretot més pregona de la vida. El caràcter paradoxal de les paraules de Jesús ens ha de fer pensar: qui vulgui salvà la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà... Mt 16,25. Hauríem de tornar a recuperar, encara que no estigui de moda, la virtut de la temprança o renuncia... És una de les virtuts cardinals. Forma part de la tradició dels antics i dels estoics, per exemple. Menystenir-la és poc savi.  

El coneixement espiritual és una llum que tenim dins. En canvi, el coneixement intel·lectual el cerquem fora, en els llibres...

Del coneixement intel·lectual diem: tenim coneixements; del coneixement espiritual diem: som coneixement. Aquest coneixement, que forma part de les potencialitats de la nostra naturalesa, el tenim desenvolupat o adormit. Per això Pau fa un toc d’atenció i ens diu: desperta tu que dorms... i el Crist t’il·luminarà. Ef 5,14. I també: Ja és hora que us desvetlleu... despullem-nos de les obres de la fosca i revestim-nos de l’armadura de la llum. Rom 13,11-12.

 

Hem rebut en dipòsit la llum de Déu. Cal fer-la conscient i viure d’acord amb aquesta llum perquè esdevingui consciència. Això és vida espiritual. Escoltem una vegada més el geni d’Agustí i posem atenció en cada una de les seves paraules:

D’on i per on penetraren, doncs, aquestes coses en la meva memòria? No sé pas com; perquè, quan les vaig aprendre, no fou per haver donat crèdit a l’esperit d’altri, sinó que les vaig reconèixer en el meu propi esperit...Hi eren, doncs, fins i tot abans que les aprengués... quan em van ésser explicades, les vaig reconèixer i vaig afirmar: això és veritat...ja eren en la meva memòria, però tan allunyades i sebollides en les profunditats més recòndites...