3 – LA DIMENSIÓ ESPIRITUAL

La primera exigència de Jesús, per entrar al seu regne és la conversió personal: convertiu-vos que el regne del cel és a prop. Mc. Aquesta conversió que significa principalment un canvi de mentalitat; és també el fet de deixar-se portar per l’Esperit. És a dir, una disposició interior de fidelitat a l’Esperit que ens facilita veure les coses d’una altra manera; que ens dóna capacitat per distingir el que és essencial i diferenciar-ho de les formes d’expressió i de celebració de la fe.

La figura de Joan Baptista és paradigmàtica en aquest sentit. Juan B. representava l’Antic Testament; era el portaveu de la “Llei”. D’ell en parla Jesús, d’aquesta manera: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. Mt 11,11. La Llei i l’Esperit, són les dues categories que representen els dos Testaments. Dues categories celebrades amb el baptisme: el baptisme d’aigua (el de Joan) i el baptisme d’aigua i esperit (el de Jesús).

Una mirada a la història en ensenya que: la rutina, el desgast, els anys, fan que la “llei” considerada com un mitjà o una expressió del bé, es converteixi en un fi. Avui dia tornem a viure de la llei més que de la fe. Es comença a tenir consciència d’aquest fet. I la nova era axial (terme emprat per Jaspers) que es pronostica com un futur pròxim, vindrà a ser com un segon “nou testament”, la qual cosa representa tornar a viure de l’esperit, d’allò que és essencial. Ens convé escoltar Jesús com si nosaltres fóssim Nicodem, aquell mestre de la Llei que el va anar a trobar per preguntar-li sobre aquestes coses... Escoltem què li va dir:

Ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. .. ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit... De la carn en neix la carn, de l’Esperit en neix l’Esperit. Jo 3,3. Ara bé, la cerimònia del baptisme no és màgia. És el testimoni de la pròpia vida el veritable baptisme. Ho diu el mateix Jesús: Haig de rebre un baptisme, i com em sento el cor oprimit fins que no s’acompleixi! Lc 12,50  I als seus deixebles els pregunta: ¿Podeu beure el calze que jo he de beure o ser batejats amb el baptisme amb què jo he de ser batejat?  Mc 10,38. És la vida compromesa fins al final la que dóna fe del que som. Els qui hem escollit ser servidors del Crist, si no vivim segons l’esperit de Déu, automàticament viurem de la llei i pensarem que amb això ja està tot fet, però en realitat restarem lluny de la Vida i de la Veritat, ja que l’Esperit de Déu és esperit d’Amor i de Veritat.  

Hem de vigilar per a no caure en la superficialitat i en el parany del que s’ha fet sempre. Pau va tenir l’ocasió de constata-ho en la comunitat dels gàlates. Escoltem el que els va dir: Em sorprèn que us aparteu tan aviat de Déu. Ga.  Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar!... sapigueu que nosaltres hem cregut que som justos, no per les obres de la Llei, sinó per la fe en Crist.