dijous, 8 de febrer de 2018


3 – AXIOLOGIA FONAMENTAL

Quan recordem la màxima del temple de Delfos: coneix-te tu mateix, pensem que no es tracta tant de tenir més coneixements científics sobre un mateix com de conèixer més a fons el misteri de l'home que som i del que estem cridats a ser d'acord amb la paraula del Mestre: Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial. Mt 5,48.

Les eines que necessitem per obtenir aquest coneixement són la intel·ligència i la puresa de cor. Una puresa de cor que és sinònim de sinceritat, d'autenticitat, de superació de l'autoengany. Per això, Jesús que recomanava la puresa de cor quan va dir: Feliços els nets de cor, perquè ells veuran Déu. (Mt 5,8) també deia de Natanael: Mireu un autèntic israelita, un home sense engany. Jo 1,47.
Així doncs, per veure-hi clar i per poder ser llum per a si mateix i per als altres, d'acord amb el desig del Mestre que diu: Vosaltres sou la llum del món. Mt 5,14. necessitem una acció i una disposició: L'estudi i la puresa de cor. Amb l'estudi (meditació) augmentarem el coneixement intel·lectual i amb la puresa de cor gaudirem del coneixem sapiencial.

Diuen que Diògenes anava amb un fanal per la plaça del poble, plena de gent, buscant homes i no en trobava. Segurament veia molt individus, però no veia persones.

I si nosaltres avui dia i amb la mateixa disposició, cerquem no solament homes, sinó també comunitats, sovint veurem grups de gent, però no comunitats, perquè on no hi ha persones no hi pot haver comunitat. Si només hi ha individus, hi haurà un grup de gent, una massa. No tota agrupació de gent és poble o comunitat. Ara bé, la massa pot arribar a ser poble. Així ho sembla suggerir Pere quan diu: vosaltres en altre temps no éreu cap poble, ara sou el poble de Déu. 1P 2,10. I si és poble de Déu, és comunitat de fe. Entenent, però, que l'última paraula la té Déu, ell ens dirà allò que som en realitat. És així com Pau deia de si mateix: La meva consciència no m'acusa de res... però, el qui m'ha de judicar és el Senyor. 1C 4,4. Si avui Diògenes anés amb un fanal pel mig de les religions cercant comunitats de fe, en trobaria? Potser trobaria només grups institucionals amb diversos noms i formes...

Hem de deixar de ser exponents de l'home vell i viure segons el model de l'home nou, tal com l'Apòstol ho descriu: Vosaltres us heu despullat de l'home vell i de les seves obres i us heu revestit de l'home nou... que avança cap al ple coneixement. Col 3,9-10. Ara bé, això no es fa d'una manera automàtica. La vida és dinamisme, és camí, és creixement. I créixer és interioritzar-se, és augmentar el nivell de consciència. Davy. Créixer en el món de l'esperit és ser cada vegada més autèntic, més veritat.

És cert que hem sentit a parlar d'aquestes coses, però, com de lluny, com si sentíssim tocar campanes. El cert és que no gaudirem d'aquest coneixement sapiencial mentre teoria i praxi no esdevinguin una sola cosa en la nostra vida. Mentre els coneixements teòrics vagin per un costat i la resta de la vida per un altre, no sabrem de què estem parlant quan parlem de l'Evangeli, ni sabrem a quin lloc ens ubiquem en el camí vers el cim de la muntanya de Déu. En el món de l'esperit, la veritat és sinònim de vida plena, no de teoria freda. En aquest món de l'esperit, llegir ha de ser sinònim de menjar. De les paraules de vida n'hem de fer carn de la pròpia carn.

Tenim un tresor de vida en l'inconscient. Cal anar fent conscient aquest tresor amb fe i coratge, sabent que mai arribarem a descobrir tota la riquesa del seu contingut, perquè seria com conèixer Déu. Arribarem a un grau superior de consciència en la mesura que ens fem semblants a Déu, ja que Déu, segons l'expressió d'Agustí, és dins nostre en el més interior de la nostra intimitat.

Acostumats a caminar per fora, per la riba, no tenim idea, tal vegada algun pressentiment, de les possibilitats de vida amagades en les profunditats del mar del nostre ésser. Vivim a la superfície i desconeixem la nostra naturalesa íntima amb les seves possibilitats de creixement i de maduresa personal. La meditació: l'esforç intel·lectual i espiritual seriós, és imprescindible si volem aconseguir de debò la llibertat i el goig de l'esperit. La meditació ens ajudarà a discernir i a distingir allò que és la forma externa del seu contingut essencial i a veure a quina distància estem dels textos originals que hem escollit com a guies de la nostra vida de fe.

El caràcter holístic de la realitat és el punt de referència per a copsar la veracitat de les nostres actuacions. En absència d'aquest caràcter holístic tot esdevé confús i ambigu, la qual cosa engendra aquella hipocresia que és fruit de la incoherència.

El llenguatge és una eina al servei de la vida i de la comunicació, però també ens pot destruir si no el fem servir com cal. D'això n'hem de ser conscients, perquè ens pot passar com aquells que s'han deslliurat de l'esclavatge de les coses, i han caigut, però, en l'esclavatge de les paraules: Un esclavatge més subtil, però pitjor. El llenguatge no és tan sols el vestit del pensament. És el seu cos. L. Lavelle. Hem de tenir ben present el sentit de les paraules que fem servir i ser-ne responsables.

El verset de Pau als corintis: Aquest és el tema del nostre ensenyament, que no es basa en cap pedagogia del saber, sinó en una pedagogia de l'Esperit, amb què expressem, així, les coses de l'esperit amb categories d'esperit. 1 C 2,13., ha de ser motiu d'una reflexió seriosa.

Si fóssim capaços de veure i assumir totes les derivacions pràctiques que d'aquest verset se'n deriven veuríem l'abisme que hi ha entre l'Evangeli i la religió que professem. Nosaltres solem parlar de les coses de l'esperit amb categories temporals, pròpies d'aquest món. I això fa que no entenguen o ho entenguem molt per sobre, el missatge profètic i espiritual dels Llibres Sagrats. Pau tenia ben present la importància de usar bé del llenguatge i deia als seus deixebles: Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu de la saviesa humana, sinó amb la força convincent de l'Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes... 1C 2.
Cal pensar: Sapere aude. No ens podem limitar a obtenir les informacions que ens donen els mitjans actuals de comunicació...al contrari: Filosofant ens hem de preparar per a tot, amb l'objecte de contribuir amb el pensament que l'ésser humà preservi les seves més altes possibilitats. Jaspers. Això demana esforç intel·lectual i puresa de cor. L'anomenada “filosofia perenne” és fruit de les dues coses.