dijous, 8 de febrer de 2018


6 – AXIOLOGIA FONAMENTAL
(pensaments)

Panikkar en un dels seus llibres ens parla de la saviesa. I ho fa, com és costum en ell, no amb un llenguatge acadèmic propi d'especialistes, sinó des de la seva experiència personal d'home espiritual. Nosaltres volem aprofitar-nos una mica de la seva ensenyança, recordant algunes de les seves paraules entorn de la saviesa.
(En tot aquest tema, les citacions que fem en lletra cursiva sense que en consti l'autor, s'ha d'entendre que són de Panikkar).

La saviesa és un dels valor nuclears de la vida espiritual que, a semblança de l'amor i de la veritat, ha esdevingut un concepte comú sense més substància, per l'ús vulgar que s'ha n'ha fet i també per una ignorància general de tot el que fa referència a la naturalesa de la vida en la seva vessant espiritual.

La saviesa sorgeix, no tant com a fruit d'una gran erudició o d'una llarga formació acadèmica, com d'una actitud de fidelitat amb si mateix i amb la vida, sense deixar de banda, és cert, l'esforç intel·lectual en profunditat. L'Evangeli ens recorda que són feliços els nets de cor perquè ells veuran Déu. Mt 5,8. Per tant, en el món espiritual, la llum ens ve d'una actitud del cor, més que d'un esforç del cap. La saviesa Inclou tant la intel·ligència com la voluntat. Per tant, no és un valor purament intel·lectual, sinó una virtut personal, és a dir: que engloba tota la persona.

Recollim aquí, com a introducció i complement, unes observacions que fa K. Jaspers sobre la noció i comprensió de la filosofia. Recordem que la paraula filosofia vol dir amant de la saviesa:

El coneixement filosòfic no té, com les ciències, el caràcter d'un procés progressiu. Certament que hem avançat respecte d'Hipòcrates, el metge grec. Amb prou feines, però, podem dir que hàgim avançat respecte de Plató. En el filosofar pròpiament dit, amb prou feines si hem arribat a la seva alçada. Quelcom semblant podríem dir en relació amb la teologia de Joan o de Pau, per exemple. De fet, ¿algú pot dir que el pensament dels teòlegs d'avui dia supera la visió i el missatge espiritual dels apòstols i profetes que han escrit els textos anomenats sagrats?

A diferència del que passa en el coneixement científic, en la filosofia es tracta del tot de l'ésser. Aquell tot que concerneix l'home en tant que home. Es tracta de la veritat que, allà on resplendeix, penetra més profundament que qualsevol coneixement científic. La ciència pren les coses i el mateix ésser humà com a objecte d'observació; la filosofia, en canvi, obté el coneixement a partir de la fe del subjecte lliure. Parlem aquí de la fe en sentit general i substancial...

El contingut essencial de la vida, que és el tema propi de la filosofia, es troba dins, no fora de l'ésser humà. I per a descobrir-lo, sempre necessitarem de la nostra pròpia aportació personal: El pensament filosòfic ha de ser en tot moment originari. Cada home l'ha d'acomplir per ell mateix.
Un signe meravellós que l'home com a tal originàriament filosofa són les preguntes dels infants. No poques vegades hom sent, per boca d'un infant, allò que pel seu sentit, apunta directament a la profunditat del filosofar.

Si volem captar el que ens vol dir Jaspers ens hem d'alliberar de l'esclavitud del llenguatge i dels prejudicis racials religiosos de tota mena. Sovint, sense ser-ne prou conscients ens fem esclaus dels conceptes que hem aprés i que han estructurat el nostre cervell d'acord amb la tradició que hem rebut i això ens incapacita per descobrir el sentit essencial i profund de les paraules expressades pels senzills i els petits.

L'amant del coneixement s'anomena savi... Filosofia vol dir fer camí... Allò que sigui la filosofia cal que un mateix ho busqui. L'experiència dels altres ens pot ajudar, però aquesta experiència dels altres per més rica que sigui, no pot abolir mai la necessitat de la nostra pròpia aportació personal. D'aquí se segueix que un filòsof o un teòleg que no és creatiu, no és ni filòsof ni teòleg. És un repetidor de coneixements aliens.

La filosofia és aquella densitat per la qual l'home esdevé ell mateix, a la vegada que esdevé partícip de la realitat. Això és precisament la saviesa: una expressió conscient de la veritat que sorgeix com a fruit d'una empatia amb la realitat.

De filosofia de gran talla n'hi ha des de fa dos mil·lennis i mig a Occident, a la Xina i a l'Índia. Una gran tradició ens adreça la paraula... Si volem pensar amb la més clara consciència possible i de manera essencial, ens hem d'atenir a aquest fons històric del nostre pensament.
Com ha dit el mateix Jaspers, en un altre indret, l'home, tal com és ara, i a diferència dels animals, no és solament fruit de la naturalesa, és també resultat de la història.
________________________

Vegem ara el que ens diu Panikkar sobre la saviesa:
La saviesa és l'experiència màxima de la vida. La saviesa és una virtut. Entenem per virtut (deixem per un altre context les definicions acadèmiques) aquella manifestació bàsica de l'energia vital que ens mou impulsats per una intenció benèfica i d'acord amb la voluntat de Déu a fer alguna cosa. La saviesa ens identifica com a fills de la llum, fruit de la qual són tota bondat, tota justícia i tota veritat. Ef 5,9.

Parlem, doncs, de l'experiència màxima de la vida. Generalment tenim experiències parcials de la vida. En cada moment del camí d'aquesta vida el cor s'adhereix a allò que la consciència li presenta com el bé desitjable. Però, a mesura que es va purificant l'ull interior de l'esperit ens adonem de quelcom que abans no vèiem i prenem consciència que allò d'abans no ho era tot. En endavant sense deixar la part bona d'allò d'abans ens adherim amb totes les forces al nou descobriment de la vida.