dijous, 8 de febrer de 2018


5 – AXIOLOGIA FONAMENTAL
(pensaments)

Penso, per tant, existeixo. Descartes. El fet de pensar requereix llibertat, responsabilitat, creativitat, empatia amb la realitat, silenci ...
D'altra banda, existir vol dir gaudir de llibertat: Ser home és llibertat i referència a Déu. Jaspers. Per tant, també podríem dir: Penso, per tant, sóc lliure. L'ésser lliure de l'home és el que anomenem també la seva existència. Déu és per a mi en la mesura que esdevinc realment jo mateix en llibertat. Jaspers. Aquest esdevenir realment jo mateix en llibertat ve a ser l'home nou de sant Pau o l'home nascut de dalt de sant Joan. Són els únics que poden atènyer Déu des de la fe.

Es tracta d'un existir que és tant com un ser. Jo sóc el qui sóc, va dir Jahveh de si mateix. Ex 3,14. Un “sóc” que va més enllà de la pura temporalitat i del qual també en podem participar. Aquest “sóc” que som nosaltres coincideix amb aquell ser etern expressat per Jesús quan va contestar als fariseus que el volien apedregar per blasfem: Abans que Abraham existís, jo sóc. Jo 8,58.

D'aquesta participació de l'humà en el diví en parla sant Joan de la Creu quan diu: Y no hay que tener por impossible que el alma pueda una cosa tan alta que el alma aspire en Dios como Dios aspira en ella... i que el alma se hace deiforme y Dios por participación. Cant 39,4. B. I també: Que el alma está hecha Dios de Dios por participación de El y de sus atributos... Llama 3,8.
__________________________

Amb un llenguatge distés i alliberat de normes rígides podríem dir que pensar equival a filosofar. Per això els grans mestres parlen de la importància i de la necessitat de filosofar: El pensament filosòfic ha de ser en tot moment originari. Cada home l'ha d'acomplir per ell mateix. La filosofia és aquella densitat per la qual l'home esdevé ell mateix, a la vegada que esdevé partícip de la realitat. Filosofar és com un desvetllament de la subjecció a les necessitats vitals. Filosofar constitueix la tasca pròpia i específica de l'home. Jaspers.

Per això, Panikkar adopta la filosofia com a estil de vida i Mónica Cavallé la proposa com a teràpia. Des de diferents contextos històrics i culturals es parla també de filosofia perenne, de meditació o de meditació transcendental... Són vies i camins per obtenir aquell coneixement espiritual o sapiencial que ens ajuda a prendre consciència de la realitat. Fent un judici molt per sobre podríem dir: Avui no es pensa. I per això estem lluny i com desconnectats de la realitat. Vivim en un món superficial, incoherent i voluble, de pures formes externes.

Es tracta d'aquell coneixement espiritual o sapiencial que esdevé possible per la fe (no la creença). Una fe que arriba a ser realitat espiritual per la decisió. Creu aquell que vol creure. No hi ha cap imperatiu extern que ens obligui a creure. Si hi fos, l'acte d'adhesió ja no seria fe. I donat que en la llibertat es troba l'origen del nostre obrar i de la nostra consciència de ser, allò que l'home sigui, no solament és contingut de saber, sinó fe. Jaspers.

I quant a la “decisió” el mateix autor diu, parlant del saber fonamental, que la resposta als dubtes sobre la realitat no ens ve per mitjà de cap coneixement, sinó que, per molt estrany que sembli, prové d'una decisió. Una decisió que només són capaços de fer aquells que amb un cor net assumeixen el coratge d'existir i de ser des de la fe. Fe i coratge els veiem expressats d'una manera solemne en la carta als Hebreus: Els justos... per la fe administraren justícia, clogueren boques de lleons, apagaren focs poderosos, foren valents en el combat... He 11,3-38.

Som el que pensem i el nostre pensament està estructurat d'acord amb la interpretació que fem de les paraules que llegim o escoltem.
Aquest pensar des de la llibertat comporta un risc que hem d'assumir si volem seguir vius mentalment i espiritualment parlant.
Si l'assumim, diu Jaspers, el més segur és que en un moment o altre ens equivocarem... però, si no l'assumim ja d'entrada anem equivocats.
Per tant, allò de les institucions religioses que ofereixen seguretat mitjançant l'obediència cega a les regles i normes establertes són el camí segur que porta a l'obscurantisme i a la pèrdua de la dignitat personal.