33
DECISIÓ I CONEIXEMENT
Recordem: Hom esdevé allò que coneix i, alhora, només
coneix allò que hom està disposat a esdevenir. Panikkar.
Podem parlar de tres classes de coneixement: el
coneixement sensorial, que és aquell coneixement que ens donen els sentits o
l’instint, el coneixement intel·lectual que és el que ens ve de la facultat de
la raó i el coneixement espiritual propi d’un “cor net”, per tant, connatural amb la virtut i que forma part de la
nostra essència; amb allò que ens identifica com a éssers humans creats a
imatge de Déu.
Deixem aparcat el coneixement sensorial i parlem una mica
més del coneixement intel·lectual i del coneixement espiritual. Hi ha, entre
els dos coneixements, una diferència que hem de tenir present, sobretot si
volem comprendre el sentit de les paraules dels que en diem llibres sagrats i
dels grans pensadors de la humanitat.
Si ens referim al coneixement intel·lectual diem que tenim coneixements i si ens
referim al coneixement espiritual diem que som
coneixement.
Si fem referència a la nostra dimensió fisiològica diem: tenim sang, ossos, nervis, tenim
capacitat intel·lectual i moltes altres coses; si parlem de la dimensió
espiritual diem: som decisió, amor,
llum... La nostra missió aquí a la terra és cuidar el que tenim fent-ho créixer
i, al mateix temps, fer possible, amb la dinàmica de la fe, arribar a viure
plenament el que som.
Joan ens recorda: Déu
és amor. 1Jo 4,8. I Pere diu: som fets participants de la naturalesa divina. 2 Pe
1,4. També recordem que la
bondat, per la seva naturalesa és difusió de vida, és relació. I si Déu és
amor, nosaltres som amor; si Déu és Llum, nosaltres també som llum. Vosaltres sou la llum del món, va dir
Jesús als seus deixebles. L’ésser humà,
per definició, no és substància, sinó relació. Però, recordem que tot el
que és espiritual se’ns ha donat com a possibilitat. Està en les nostres mans
(llibertat) fer realitat aquesta possibilitat.
Amor i coneixement
són dues expressions d’una mateixa realitat. La resposta de Maria a l’Àngel,
quan aquest li anuncia que ha de tenir un fill, sembla confirmar aquesta
afirmació: La traducció que sembla més fidel a l’original diu així referint-se
a les paraules amb què Maria va respondre a l’Àngel: ¿I com es farà això, de tenir un fill, si jo no conec home? Lc 1,34.
Els “entesos” per fer més assequible el text bíblic al
poble senzill, per no dir ignorant, tradueixen
el mateix verset d’aquesta manera: com podrà
ser això, si jo sóc verge?
Però, en fer aquesta traducció sembla que no es té prou
consciència que en comptes d’apropar el lector al text bíblic, l’allunyen d’ell...
perquè l’inviten a llegir en sentit literal o intel·lectual, allò que s’ha de llegir
en sentit simbòlic o espiritual. En sentit bíblic el verb conèixer denota una
vivència i experiència humana i no solament una activitat intel·lectual.
“L’home” no és l’últim punt de referència de les
decisions del creient. És la Voluntat de Déu. Joan ens ho diu: A tots als qui creuen en el seu nom: (en el
nom del qui és la Paraula) els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut
per descendència de sang, ni d’un desig carnal, ni d’un voler d’home, sinó de
Déu mateix. Jo 1,13. Hem
de creure que Maria tenia aquest sentit espiritual de les paraules...
Quan la Bíblia parla del coneixement de Déu, parla d’una experiència vital. Així, per
exemple ens diu Osees: el que jo vull és
amor i no sacrificis, coneixement de Déu
i no pas holocaustos. Os 6,6. I
també Isaïes: Ningú no serà dolent ni
farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l’aigua
cobreix la conca del mar. Is 11.9.
No és bo descafeïnar
el llenguatge. És un responsabilitat vetllar per la seva puresa i densitat
vital. Aigualir el llenguatge és aigualir la cultura de tot un poble. I el bon
ús del llenguatge implica ser fidel al significat original de les paraules.
Un altre text en què
amor i coneixement apunten a una mateixa experiència és el de la primera carta
de Joan: Ara som fills de Déu, però
encara no s’ha manifestat allò que serem. Sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal
com és. 1Jo 3,2.
Aquesta diferència
entre les dues classes de coneixement – que també els podríem denominar:
científic i filosòfic- no és un invent nostre. Citem tres testimonis, entre
altres que ens inviten a percebre aquesta diferència:
Heidegger: La ciència no pensa.
Merleau-Ponty: La ciència manipula les coses i renuncia a
habitar-les.
Panikkar: Hem
oblidat la diferència fonamental entre concepte i paraula.
I també diu: Per tractar el tema de l’experiència de
Jesús, caldria distingir entre identificació i identitat. Molts cristians s’acontenten
amb la identificació de Jesús: un
home, fill de Maria, que va viure a Natzaret... Però, també podem parlar de
la identitat: Per conèixer la identitat
d’una persona fa falta amor, fa falta fe...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada