2 – LA LLUM ÉS VIDA

El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum. Is 9,1. Aquesta gran llum pot ser la fe. Parlem, doncs avui, de la fe.

Generalment quan parlem de fe la relacionem amb el fet religiós. Però, essencialment la fe és un valor humà. Mirem, doncs, de parlar de la fe des de l’ésser humà. Jaspers va fer aquest intent en el seu llibre: “La fe filosòfica” (no sempre ben comprés).

Si recordem que, en el seu origen, la filosofia s’entenia com un fruit de l’experiència humana que s’expressa intel·lectualment amb conceptes formulats en diversos sistemes, entendrem també que: fe filosòfica, en el fons, no vol dir altra cosa que fe humana o fe de l’ésser humà que s’expressa d’una manera concreta en la fe religiosa, diferenciada culturalment, i convertida sovint en creença.

El “lloc” on hem de cercar l’experiència humana que es manifesta com a llum, és la consciència. Fem nostra l’espiritualitat oriental que diu: les categories fonamentals del pensament no són conceptes, sinó estats de consciència. I en un altre lloc, també el mateix Panikkar diu: El pensament cristià no és “informació”, sinó consciència...

Creure no es el mateix que saber. Jaspers. Sempre s’ha dit que “les proves teològiques” sobre l’existència de Déu, no proven res. Encara que, a semblança de les imatges de fusta o de guix, ens poden ajudar a apropar-nos al Misteri de la Vida. En aquest sentit diu Panikkar: No podem entendre el Misteri..., però sí que podem ser-ne conscients.

La fe és una possibilitat de l’ésser humà. Una possibilitat que arriba a ser realitat gràcies a aquella llibertat que s’entén derivada de la transcendència. Jaspers

No podem identificar la fe amb unes formes dogmàtiques o amb una doctrina espiritual, per important que sigui: Cap llibre pot ser el fonament últim de cap fe perquè és precisament la fe el que és necessita per a concedir valor de testimoni al llibre.  Panikkar

De totes maneres no podem menystenir la Tradició... L’ésser humà... està en el fons de totes les coses. Percebre això, significa la llibertat humana. Quan li van preguntar a Kierkegaard: per què creus tu? Ell va respondre: El meu pare m’ho va dir. Jaspers.

En el nivell de les creences hom recorda que aquesta resposta es anomenada “la fe del carboner”. Però, en el nivell de la fe autèntica pensem que no podem prescindir del que Jaspers anomena: consciència en general. No som únics. No podem prescindir de ningú, ni del món... a l’hora de fer un judici de les coses.

Un dels versets bíblics que té més varietat de traduccions és el de la carta als hebreus:  11,1. La traducció que escollim aquí és la de la Bíblia de Montserrat. Diu així: La fe és la seguretat de les coses que un espera, la convicció de les que no veu.

Un convenciment que es farà realitat per la fidelitat a la pròpia humanitat acceptada com un do rebut.