6 – LA DIMENSIÓ ESPIRITUAL
Situem-nos!
Sempre que ens disposem a llegir un text ens convé situar-nos en el
“context vital” dins del qual adquireix sentit tot el que se’ns diu, i a més
hem de tenir en compte que anem vers un
canvi substancial d’estil, un canvi de manera de veure i de viure la
“Veritat” de les nostres vides i de la societat en general.
Hem posat entre cometes la paraula Veritat perquè, a Occident, en
general, se li ha donat un caràcter intel·lectual... en canvi a Orient i a la
Bíblia la Veritat té un sentit sapiencial lligat no a unes doctrines, sinó a
un comportament humà.
El llenguatge espiritual l’entenem no solament com el llenguatge que parla
de coses espirituals, que també, sinó d’aquell parlar que es refereix a la vida
de l’esperit en el context humà, per
tant, a més dels actes específics anomenats espirituals perquè fan referència
directa a Déu, també inclou tots els actes humans fets per un cor net d’egoisme
i al servei del bé en general. Això ve a ser la secularitat sagrada, predicada per alguns... Cf. Panikkar
El contingut essencial de la
vida. En l’afer quotidià
al servei de la vida humana que comprèn el binomi d’essència i formes: el
contingut essencial i les formes d’expressió, ens hem encallat en les
formes i hem deixat aparcat el que és essencial. Ens convé rectificar...
El llenguatge simbòlic. El llenguatge propi del coneixement espiritual és
el simbòlic: les paraules fan referència, no a les coses, al món físic, sinó al
món de les actituds, dels valors essencials de l’ésser humà: la unitat, la
bondat, la veritat, la bellesa i tots els seus derivats.
La unitat essencial en la
diversitat.
El misteri de l’Ésser és el
misteri del nostre propi ésser, i aquest només pot ser comprés quan el
pensament esdevé summament lúcid i agut per percebre el nostre lligam i vincle
amb l’Absolut; és el punt d’interès suprem en el qual nosaltres volem allò que
som, per una voluntat eterna, que esclareix cadascun dels nostres actes
particulars, per als quals estem disposats a fer amb joia tots els sacrificis. Lavelle.
Aquesta actitud demana
humilitat. Panikkar sembla que ho va entendre. Per això, en referència a la
reforma de l’Església que preocupa a molts va dir el següent: en un nivell profund la meva preocupació
personal, en primer lloc i abans que res, no és la reforma de l’Església, sinó
la meva pròpia transformació, la transformació del meu jo –malgrat que sóc
conscient que una cosa porta a l’altra i que no es poden separar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada