L’ESSÈNCIA I LES FORMES

Diuen els mestres: La distinció entre essència i forma és avui en dia vital per a tota la consciència religiosa i especialment per a la cristiana, per a la qual resulta difícil, degut a l’aclaparadora herència grega, que l’indueix de manera gairebé irresistible a considerar la “forma” d’una cosa com la seva essència.  Panikkar. En el fons sembla que no tenim prou consciència del que això significa.

En un altre lloc el mateix autor diu que el “caràcter analític” propi d’occident és determinant en el fet de donar importància quasi absoluta a les formes. I diu també: ... la cultura occidental, caracteritzada per l’especialització i per l’interès per l’especificitat de les coses... identifica l’essència de les coses amb la seva diferència específica. 

D’aquesta intuïció se’n poden treure moltes conseqüències pràctiques...

Aquests últims anys els esforços dels anomenats innovadors, per no dir progressistes, se centren en renovar les formes... cosa que està molt bé, però que resulta insuficient. No hi ha prou consciència que el canvi que realment necessita la societat és un canvi de mentalitat pel que fa a l’essència de la vida. Ens esforcem per canviar les parets de l’edifici, però deixem els mateixos fonaments, que sovint, recordant l’al·legoria de Mt 7,24-27, són fets de sorra i no de pedra ferma...  

 

Allò que és essencial forma part del que en diem dimensió espiritual de la vida o de l’ésser humà. És la vida en el que té de més pregon i que sovint se’ns escapa... Aquesta vida només la coneixerem vivint-la, no n’hi ha prou amb l’estudi.

Per explicar què volem dir amb això fem un comentari dels següents versets de Joan: els deixebles preguntaren a Jesús: Mestre, on vius? Jesús els respon: Veniu i ho veureu. Jo 1,38-39.  

 

Aquest és el comentari que en fem en forma de paràbola: Hi havia un mestre espiritual famós que vivia sol en la seva ermita... dos joves el van anar a veure per aprendre d’ell... truquen a la porta i diuen al Mestre: ensenyeu-nos  quelcom sobre Jesús i el seu Evangeli. El Mestre pot respondre als joves de dues maneres. Una resposta és la que solem esperar sovint nosaltres. És aquesta: El Mestre després d’escoltar els joves, entra dins de la seva cambra i en surt amb un llibre a la mà i els diu: Llegiu aquest llibre és d’un autor famós que escriu molt bé i té molt d’èxit... Vegem ara la segona resposta que pot donar el Mestre: Molt bé nois, doncs quedeu-vos a viure amb mi. Aquesta segona resposta és la que vol ser el comentari de les paraules de Jesús als seus deixebles: Veniu i ho veureu. Es tracta de conviure i no solament en sentit físic, sinó i sobretot espiritualment parlant.

Volem dir amb tot això que el coneixement de l’Evangeli és fruit de l’experiència i de la vida, viscuda amb puresa de cor, i que amb l’estudi sol, per més important que sigui, mai arribarem a conèixer ni Jesús ni l’Evangeli.