AXIOLOGIA FONAMENTAL

Punt de vista personal (la meva filosofia) sobre la vida espiritual que, m'ha anat acompanyant al llag de la meva vida. El tinc sempre a punt per a retocar algun aspecte concret. Seria per a comentar-lo en grup, però ja que això avui dia és molt complicat intentaré, en la mesura de les meves possibilitats, fer-ne el comentari a través dels escrits...

Poso aquí alguns dels autors que m'han acompanyat i guiat durant tot aquest temps. No són tots ni molt menys i encara és possible que me'n deixi algú que ha estat decisiu. Anoto els més rellevants, els més constants i que ara recordo: Primera època: Balmes (El Criteri), Cardenal Joseph Cardijn (J.O.C.), P. Voillaume (Germanets de Jesús). Segona època: Espiritualitat monàstica, Joan Cassià, sant Agustí, sant Joan de la Creu, santa Teresa d'Àvila, sant Francesc de Sales. Tercera època: K.G. Jung, Teilhard de Chardin. Romano Guardini. Quarta època: Mestre Eckhart, Paul Tillich, K. Jaspers, R. Panikkar, J. Krishnamurti. Últimament els tres últims són els meus mentors i els altres com a complement. --- Fa uns anys (els últims) m'he decantat més pels grans filòsofs. L'experiència ha estat positiva. He de confessar que he trobat en aquests grans pensadors una gran espiritualitat sòlida i profunda que no havia trobat en els teòlegs o exegetes d'acadèmia. He escollit els més coneguts. Per exemple: Kierkegaard, Heidegeer, Bergson, Merleau-Ponty, Schelling, Hegel, Feuerbach, Schopenhauer, L.Lavelle, M.Buber, Lévinas, Max Scheler, Schleiermacher, Simone Weil, Waldo Emerson.. però, això ho dic amb lletra petita, perquè són com a complement i a manera de consultes esporàdiques. Les meves limitacions no donen per a més...

ESTRUCTURA DE LA PERSONALITAT

( entorn del nucli essencial)

Nocions i conceptes fonamentals de la vida espiritual:

1 - Nivells de consciència

2 - Energia vital o dinamisme creador: L'opció fonamental i la força del desig.

3 - Vida i expressió de la vida. Contingut essencial i formes d'expressió.

4 - Ordre interior de les coses.

5 - El llenguatge. Sentit simbòlic de les paraules. Llenguatge conceptual.

6 - Caràcter holístic de la realitat.

7 - L'alternativa que decideix les nostres vides.

8 – Renúncia, conversió, canvi de mentalitat

9 – La vida és relació. La comunitat.

Alguns principis fonamentals:

Coneix-te a tu mateix: Delfos.

La unitat en la diversitat és l'ordre. Sant Francesc de Sales.

L'ordre és amb el que Déu ha fet tot el que ha fet. Sant Agustí.

Benaurats els nets de cor, perquè ells veuran Déu. Mt 5,8.

... si us manteniu ferms en la meva paraula... coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures.

Jo 8,32.

CONSCIÈNCIA

L'home és consciència.

Considerem 4 nivells de consciència: Nivell dels sentits, nivell de la raó, nivell de la fe, nivell del silenci.

Cada nivell indica dues coses: 1) Lloc on habita (espiritualment) l'home i des d'on fa i diu el que fa i diu. 2) Nivell de comprensió de la realitat.

Nocions o conceptes més propis de cada nivell:

SENTITS | RAÓ | FE | SILENCI

Coneixement | Coneixement | Coneixement

sensorial racional sapiencial

Necessitats | Conceptes | Virtut

Instint | Raó | Fe

Tenir | Fer | Ser

Apòstols | Apòstols | Apòstols

amb xarxes deixant les xarxes després de la Pentecosta

| Llenguatge | Llenguatge

literal simbòlic

| Lleis, dogmes, | Fe

sagraments, ritus

| Formes | Contingut

d'expressió essencial

| Expressió de | Vida

la vida

| Home vell | Home nou

| A la vora del camí | Seguint Jesús pel camí

| Obediència a llei | Llibertat responsable

| Actes | Actituds

| Església: Institució | Església:

eclesiàstica Comunitat de fe

| Bots | Vi

Vestit vell Pedaç nou

| Casa | Fonaments

| Religions | Religió

| Religió del llibre | Religió de la paraula

| Religió estàtica | Religió dinàmica

| Què hem de fer? | Mestre, on vius? Jo 1

Ac 2

Cal saber no solament en quin nivell estem, sinó des de quin nivell veiem les coses i actuem... Nivells de consciència vol dir, nivells de coneixement, de puresa de cor, de llibertat. Com més alts estiguem en nivell de consciència la nostra escala de valors s'acostarà més a la realitat.

L'opció fonamental indica allò que som espiritualment i el lloc des del qual actuem. Vivim en un lloc. No podem estar alhora en dos nivells diferents de la muntanya.

Cal saber distingir l'ordre interior de l'ordre exterior. De l'ordre interior sant Agustí deia: L'ordre és allò pel qual Déu ha fet tot el que ha fet. L'ordre interior és una de les pedres fonamentals (de fonament) de l'edifici espiritual.

Una mateixa paraula es pot referir al contingut essencial i a les formes d'expressió. La diferència és abismal. El sentit original de les paraules: el dels nostres textos fundacionals, es referia al contingut. A poc a poc les mateixes paraules ham anat derivant cap a les formes externes d'expressió... L'allunyament de l'Evangeli i la deformació de les consciències ha estat la conseqüència inevitable d'aquest desviament.

Des del lloc on vivim, ho vivim tot. L'holisme no és la suma d'uns fragments per a fer-ne un total, sinó l'experiència de la mateixa vida espiritual en qualsevol part d'ella. Hi ha una unió de fons enmig de la diversitat d'expressió.

La vida es presenta a l'home com una alternativa, una opció a favor del SÍ o del NO. Allò que diem o fem no decideix. Decideix l'actitud fonamental. En el tercer nivell no hi ha estat neutre: Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa. Mt 12,30. La nostra religió, en la praxi, es fonamenta en la fe o en la llei, fem el que fem i diguem el que diguem. Diu sant Joan de la Creu: Y esto acaece porque la posesión actual de un contrario en el espíritu de suyo remueve la actual posesión y sentimiento del otro contrario; lo cual no acaece así en la parte sensitiva del alma, por ser flaca de aprehensión. Els escolàstics deien: Bonum ex integra causa, malum ex quocumque defectu. Les paraules citades de l'Evangeli no són cap hipèrbole. En aquest nivell de consciència no hi ha, no hi pot haver estat neutre. O formem part d'una religió fonamentada en la fe o en la llei. Si la presència del Crist enmig de la comunitat la fem dependre d'unes normes i de la llei del Dret Canònic, la nostra religió viu de la llei. L'ensenyança de sant Pau ha quedat anul·lada.

La “segona conversió” marca el transit de l'home vell a l'home nou. Aquí comencem a deixar de ser nosaltres els protagonistes i comença a ser-ho Déu en nosaltres. Llavors és quan som més nosaltres perquè llavors comença la vera llibertat, que és llibertat responsable: Visc, però ja no visc jo, sinó que és el Crist qui viu en mi. Gal 2,20.

L'individu ha d'arribar a ser persona. I ser persona és ser comunitat. La comunitat no està formada d'individus, sinó de persones. Un grup d'individus és massa; un grup de persones és poble, és comunitat.

L'home és consciència, és coneixement, és decisió, és llibertat responsable, és comunió. I la pau com a fruit de totes aquestes coses.

En contra de la gran pandèmia de la superficialitat el remei és la maduresa. Si avui dia una cosa ens falta, per sobre de totes les altres coses, és maduresa espiritual. Sense maduresa només serem capaços de fer canvis en les formes. El contingut essencial ens quedarà vetat i, per tant, no el podrem renovar.