11
– ESPURNES
És bo tenir principis de saviesa que orientin i
sostinguin la vida espiritual. En proposem un tret de sant Francesc de Sales.
És aquest, traduït amb llibertat: La
unitat en la diversitat és l’ordre.
Però, serà millor
copiar les paraules tal com les va escriure sant Francesc al començament del
seu llibre sobre “El tractat de l’amor de Déu”. Són aquestes: La unió fundada en la distinció forma
l’ordre, l’ordre produeix la conveniència i la proporció, i de la conveniència
en les coses acabades i completes resulta la bellesa.
Podríem complementar
aquest pensament amb el de sant Agustí que diu: l’ordre és allò amb el que Déu ha fet totes les coses.
Posem de relleu doncs, una vegada més, la unitat en la diversitat. I en aquest
tema, el filòsof Plotí ens podrà ajudar. Escoltem què ens diu: La Unitat és expressió de la perfecció, el
fonament últim de l’ésser, allò que constitueix la seva vertadera realitat,
superior a tota determinació i a tota forma.
La Unitat és un
valor transcendent, ja que està més enllà i per damunt de tots els
altres éssers, i immanent, ja que tots els éssers reben d’ella la seva
realitat, per ella es mantenen en l’existència i vers ella tendeixen com al seu
fi.
Aquest text ens
evoca la Trinitat immanent i transcendent proposada per R. Panikkar de
la qual en podrem parlar en una altra ocasió.
Segueix dient Plotí: L’U
no roman recollit en si mateix, sinó que és la font primordial de la qual deriva
tota pluralitat, per un procés necessari i etern.
Perquè aquests pensaments no quedin en meres
reflexions sense conseqüències pràctiques mirem de percebre en la història del
pensament, teixida amb l’aportació de les intuïcions dels grans mestres de
l’esperit i a través de diversos llenguatges i contextos, com s’ha actualitzat aquesta
teoria de la Unitat de la Realitat en la diversitat de cultures i formes
d’expressió...
En
aquest context del coneixement espiritual intentem “llegir” i veure les coses, per
mitjà de conceptes acadèmics, però vistos, sempre, des del sentit comú i a
través d’una actitud de confiança en la Vida, és a dir: de fe.
Els Mestres ens
parlen de La Veritat: que és punt de referència per a tota la
humanitat i que cada cultura intenta viure i realitzar a través de múltiples formes
d’expressió.
Comencem per Jesús: He
vingut al món per donar testimoni de la
veritat.
I el poeta Antoni Machado diu: ¿La teva veritat? No. La veritat;
i vine amb mi a cercar-la...
I en el món de la psiquiatria escoltem Jung amb la seva
proposta de l‘inconscient o arquetip col·lectiu.
I en el món de la
filosofia és K. Jaspers qui ens presenta la consciència en general com un del
conceptes a tenir en compte dins del seu esquema de l’englobant.
Veiem, doncs, una petita mostra de la unitat de pensament de l’ésser humà expressat en diversos contextos i moments històrics sobre la Unitat essencial de la Realitat.