5
– ESPURNES
Continuem posant de
relleu una nova manera de veure les coses referent a la vida humana i a una de
les seves expressions fonamentals: la religió. Hem limitat la religió a certes
formes que continuen essent vàlides, sobretot si estan adaptades als nostres
temps... Però, tanmateix no és suficient un canvi de formes...
El canvi fonamental,
sense el qual les formes no tenen cap sentit, no es limita al que fem, sinó que es refereix a allò que som. I, des de la fe, no poden ésser sense Déu, ni
tampoc sense l’univers. Els autors moderns ens ajuden a fer aquesta mirada més
ampla... Els anirem recordant...
El canvi de
mentalitat: convertiu-vos...
–proposat per Jesús: Mc
1,15., és com el preàmbul necessari per entendre
tot el seu missatge.
Situem-nos. D’això es tracta.
Els apòstols van veure més clarament qui era el seu Mestre quan Jesús els va
portar dalt d’una muntanya alta... al
baixar de la muntanya tornaren a veure les coses com sempre,... no va ser fins
la Pentecosta que van canviar definitivament... Després de rebre l’Esperit Sant
els apòstols ja no eren el mateixos d’abans. Van poder ser els fonaments d’una nova comunitat de fe.
Compte! No
identifiquem -sense fer els necessaris matisos- “la comunitat de fe” amb la “institució
eclesiàstica”... Aquí faig una interpretació d’unes paraules de Panikkar. Ell
diu: Seria aberrant identificar sense més
ni més “l’ecclesia” amb una institució, com ja va apuntar Pius XII. El mot “ecclesia” en llatí fa
referència a l’opinió que alguns Sant Pares dels primers temps de l’església
tenien del significat d’aquesta paraula...
El canvi de que
proposa Jesús no és tant de formes, que també, com del cor: feliços els nets de cor... Tenir el cor
net és com estar a les sèptimes morades de santa Teresa: aquell lloc on el coneixement és fruit de l’experiència
i de la plena identificació de la pròpia voluntat amb la Voluntat de Déu.
El canvi
substancial, que es repeteix en cada era
axial, l’hem de veure en el fet de tornar a donar més importància (de fet,
no només de paraules) al “ser” més que al “tenir”; en viure el temps amb
categories d’eternitat, és a dir: de bondat, de veritat, d’unitat en la
diversitat.
El canvi de l’Antic
al Nou Testament no és limita a ser un canvi de lleis... i, tanmateix sembla
que alguns ho pensen així. Quan es comenten els versets on Pau commina amb
energia els gàlates perquè es tornen a regir per les lleis antigues... els diu: insensats! Qui us ha pogut fascinar... Gal
3,1... alguns comentaristes diuen que això es referia a les
lleis antigues i que no va per a nosaltres... Ara bé, aquesta interpretació palesa
una visió bastant limitada del missatge paulí, una interpretació que denota
miopia espiritual...
Jesús relativitza les formes. Ell va al fons, al contingut essencial de la vida... Recordem algunes de les seves paraules: No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los, sinó a dur-los a la plenitud. Mt 5, 17.