7
– REFLEXIONS
Un altre dels valor fonamentals que, fins i tot, dóna
sentit i fa possible tots els altres valors, és l’acceptació.
En el sentit que li
donem aquí es pot considerar com a sinònim de responsabilitat, entesa aquesta
com el fet de respondre a la Voluntat de Déu.
R. Guardini ens
parla de l’acceptació de si mateix
com d’aquella actitud que fa possible ésser allò que hem d’ésser d’acord
amb el destí designat per Déu per a cada u. Recordem les paraules de Jesús,
segons la Vulgata: ¿Qui de vosaltres, per
més que es preocupi, pot allargar d’una colzada la seva estatura? Mt 6,27.
Recordem que
les paraules de l’Evangeli van dirigides principalment a la dimensió
espiritual, no a la corporal, de les persones.
La mateixa llibertat a través de la qual fem
possible dur a terme les nostres possibilitats, rebudes i emmagatzemades en
l’inconscient, depèn d’aquesta acceptació.
Ja que quan parlem
de llibertat estem parlant d’una llibertat responsable, és a dir, d’aquella
llibertat de la qual K. Jaspers diu: ser home és llibertat i referència a Déu. Per la seva banda Guardini diu: Senzillament, sóc
allò que m’ha estat donat (o que he
rebut).
Per tant, he de
tenir clar que seré lliure de veritat, no si faig el que vull, sinó si m’accepto
a mi mateix tal com m’he rebut amb totes les seves possibilitats humanes, és a
dir: espirituals.
I aquest referència
a Déu o a la transcendència és intuïda no solament pels moralistes –més enllà de l’exclusivitat
d’una ètica o moral de situació- sinó també per grans pensadors... Recordem que, per poder
entendre el pensament d’aquests autors, ens hem d’ubicar en la dimensió
espiritual des de la qual prenem consciència de la diferència i distinció entre el contingut essencial i les seves
formes d’expressió propis de la veritat.
Posem alguns
exemples d’aquestes intuïcions sobre el principi
essencial que tot ésser humà ha d’acceptar
si vol arribar a la plenitud de la seva vida:
La
Veritat cerquem-la junts... de A. Machado
L’inconscient col·lectiu
de G. Jung
La consciència en general
de K. Jaspers
L’ànima universal
d’Emerson
L’U de Plotí
I acabem amb unes paraules de Guardini: L’acceptació de la realitat és allò que fonamenta la sinceritat de l’existència. La suprema llibertat i el deure més exigent s’identifiquen per a aquell que accepta la Voluntat de Déu com a norma de la seva existència.