1
– ESBERLES
“Tot és energia” es diu avui. Nosaltres, els humans,
també som energia.
Si traduïm aquest concepte amb paraules pròpies del món
espiritual diríem: som decisió, voluntat, virtut, coratge...
Però, aquesta energia no és una força cega, per això
també se’ns diu que som llum, som coneixement, en el mateix nivell essencial. Una
llum que prové de la virtut: Vosaltres
sou la llum del món... que brilli la vostra llum davant la gent, perquè vegin les
vostres bones obres... Mt
5, 14-16.
El costum, la inèrcia, va desviant la voluntat vers allò
fàcil, ens traiem responsabilitats de sobre, preferim obeir normes... fer el
que fa tothom... Ara bé, sense responsabilitat no hi ha ésser humà. V. Frankl
defineix l’ésser humà com un ésser
responsable.
No es tracta tant de tenir més coneixements, més dades o
més informació, com de gaudir de més nivell de consciència; es tracta de sentit
comú.
Per això, és adient l’advertència de Pau: Desvetlla’t, tu que dorms, aixeca’t d’entre
els morts, i t’il·luminarà el Crist. Ef 5,14. Vivim la nostra dimensió
espiritual com una melodia plena de bemolls...
Hem abdicat de la
nostra responsabilitat personal. I amb això hem perdut la llibertat. Ens hem deixat
portar per les petites veritats de les nostres necessitats peremptòries; les
nostres conviccions personals i els nostres estereotips ens han ofegat. No hem
deixat lloc per la Veritat en majúscula.
La persona madura
evita els radicalismes exclusius; la persona madura és aquell que sense fer
soroll posa les coses al seu lloc... Abans de pensar en reformar l’església,
pensa en reformar-se a si mateix.
I en aquest sentit
serà bo recordar el que va dir Panikkar d’ell mateix: Admiro el zel de molts teòlegs eminents per reformar la seva
església... però, si em preguntessin, en un nivell més profund, per la meva
preocupació personal, contestaria que la meva finalitat, en primer lloc i abans
que res, no és la reforma de l’església, sinó la meva pròpia transformació, la
transformació del meu jo, malgrat que sóc conscient que una cosa porta a
l’altra i que no es poden separar.
Malgrat tot, hem de
ser responsables. S’ha dit en diverses ocasions que: “les grans reformes de
l’església han sorgit de la base: del poble, més que de la jerarquia”... ¿què
esperem, doncs?
També s’ha posat de relleu que els apòstols considerats com el fonament de l’Església eren senzills pescadors... i que si hagués estat obra d’intel·lectuals de despatx ja no existiria.