10
LA INDIVIDUALITAT
La individualitat no és individualisme... és un dels elements
a tenir en compte i que forma part de la realitat essencial de la vida...
En la seva primera quaternitat simbòlica Panikkar ens parla
del símbol de la terra i del cos
Amb aquests símbols vol analitzar la realitat no des de
la perifèria sinó des d’aquells elements més pregons que donen sentit a les
formes de vida que tots coneixem i que, sovint acaparen totalment la nostra
atenció deixant en l’oblit allò que és essencial.
Recordem: els quatre elements que Panikkar considera a través
dels quals mostra aquell misteri humà que es reflecteix en cadascú de
nosaltres i ens fa ser nosaltres mateixos... són: terra, aigua, foc i aire.
Com humans formem part essencial de la Realitat. Una Realitat
amb les característiques que formen el nucli essencial a partir del qual
deriven la infinitat de formes que donen color i sentit a la nostra vida de
cada dia.
A partir del símbol de la terra posa de relleu el cos i
el considera no com quelcom accidental que hem rebut, no només com allò que tenim, sinó com allò que som.
Això vol dir que tot el que diu Panikkar ho diu a partir
de l’ésser no del tenir: som cos i no ens limitem a tenir un cos; som individus i no ens limitem a tenir solament individualitat, som
éssers actius i no ens limitem a fer algunes activitats concretes, som terra i
no ens limitem a reposar sobre un planeta.
Aquí podríem recordar, per complementar la reflexió, unes
paraules de Jaspers sobre el món. Aquest pensador diu que les coses que veiem
no són el món; estan en el món, però no són el món. El món, pròpiament parlant,
no el veiem. I d’aquest món que no veiem també nosaltres en formem part.
Des d’aquesta perspectiva conclou Panikkar: Fins que no superem la nostra separació de
la matèria... mentre fem treballs corporals o “ioga”, només com a exercici
tècnic... no ens haurem realitzat com a éssers humans...
És important, per assolir la pau i la felicitat, de considerar
les coses des d’aquest nivell de reflexió. Per aprofundir en el tema, el nostre
mestre, posa com exemple el concepte d’espiritualitat.
Avui se’n parla molt, i se’n parla com de l’alternativa a una religiositat
enquistada en unes quantes formulacions doctrinals i dogmàtiques: L’espiritualitat té l’avantatge que sobrepassa el tancament de les religions com a
territoris separats per fronteres... així veiem que hi ha una espiritualitat de l’amor o del compromís polític, que
s’entén a través de les diverses religions.
Però,
l’espiritualitat també pot tenir ressons negatius, si se la considera com
l’única manifestació de l’esperit, d’un esperit que pot prescindir de la
materialitat i del caràcter terrenal de la vida en el
present de la nostra existència.
Es tracta de crear en nosaltres una manera nova de sentir
i d’apreciar les coses. Recordem la cita
d’Emerson: La major part de les persones
no veu el sol, almenys la seva visió no passa de ser completament superficial. És
a dir, no veu les coses des d’aquest centre vital del qual ens parla Panikkar,
sinó només des dels sentits que en diem corporals i potser també, a tot
allargar, des de la facultat de la raó, a través d’allò que ens diu la ciència,
no les veiem des de la dimensió espiritual, des de la consciència...
I del que es tracta és de fer créixer el món de la
consciència.
Dit amb altres paraules: Diem que obrem per instint quan
ens referim a les necessitats bàsiques de la vida... Ara bé, es tracta de crear
en nosaltres un instint superior que ens faci apreciar les coses, no només
perquè ho diguin els llibres o els científics sinó perquè entenem i sentim des
de dins que les coses són tal com són...
es tracta de crear en nosaltres una empatia natural amb la realitat.
Allò que adquirim mitjançant la ciència i que se’ns
presenta com una novetat, no és nou, és quelcom de nosaltres mateixos i que
potser fins ara no havíem descobert.
Recordem aquí la dita del nostre guia Panikkar: Mentre jo no contempli cada tros de pura
terra com el meu cos, no menyspreo només la terra, sinó que menyspreo també el
meu cos.
Aquí comença el
coneixement. O dit d’una manera més explícita: Aquí comença el veritable coneixement humà. Tots
els descobriments de les ciències naturals i de l’antropologia sobre l’ésser
humà són quelcom posterior... durant milers d’anys els homes han posseït una
consciència plena de llur personalitat...
Aquí hauríem de recordar que a través de les
colonitzacions dels poderosos d’aquest món i amb la suposada intenció de “fer
el bé” s’ha destruït la personalitat de molts pobles, s’ha menystingut la seva
identitat i la dels seus individus...
No hem de
distanciar-nos de la terra.
Terra, cos,
desvetllament. Tenir una consciència normal –un sentit de la nostra
individualitat: tot això és essencialment humà, real, només som realment si
“som” tot això. I continua dient: si he d’aprendre el valor de les coses i apreciar-les pel que em diuen
els llibres (i no va contra els llibres) és senyal que no som completament
persones...
També Emerson ens diu: La condició de l’home és la solució i, en aquest sentit, a les
preguntes que es formulen en el transcórrer de la seva vida, les realitza com a
vida abans d’aprehendre-les com a veritat.
Hem de tornar a ser capaços d’aprendre, parlar, mirar i gaudir des de dins.