9
– CONEIXEMENT
Intentem tenir una
nova percepció de les coses de sempre; aquell canvi de mentalitat que el moment històric actual ens demana. Un
exemple d’aquesta nova percepció l’hem vist a través del terme “secularitat
sagrada” amb la qual es vol posar de relleu que la religió també es pot
practicar fora de les esglésies.
Avui insistirem en el mateix tema, però el terme que
farem servir serà el món. I l’autor que ens ajudarà a aprofundir aquesta
meditació serà Teilhard de Chardin.
El “món” ha passat de
ser un dels tres enemics de l’ànima, segons el Catecisme tradicional, a ser l’objectiu
de les nostres esperances de perfeccionament i plenitud.
El llibre en el qual
aquest científic i home espiritual explica el seu pensament té per títol: El Medi Diví. I en començar-lo el
dedica “als qui estimen el món”. Escoltem-lo
en alguna de les seves meditacions:
Ara sí que la Terra em pot agafar en els seus braços
gegantins. Ja pot emplenar-me de la seva vida o tornar a recollir-me dintre de
la seva pols. Pot guarnir-se davant els meus ulls amb tot el seu encís, amb
tots els seus horrors, amb tots els seus misteris. Pot embriagar-me amb el seu
perfum de tangibilitat i d’unitat. Pot fer-me caure de genollons per
l’esperança que va madurant en el seu si.
Teilhard ens parla de la integració de l’Home en el Cosmos, i diu: Vivim enmig del filat
densíssim de les influències còsmiques, com en el si de la massa humana, o com
entremig de miríades d’estrelles, sense prendre lamentablement consciència de
la seva immensitat.
Si aspirem a viure la plenitud de la nostra humanitat i
del nostre cristianisme, cal superar aquesta insensibilitat.
Abans de continuar
amb les reflexions d’aquest pensador i místic voldria posar de relleu la
semblança de pensaments (encara que la forma literària i el context
cultural-personal sigui diferent) amb la intuïció cosmoteàndrica de la realitat, de R. Panikkar. Diu així aquest
autor: La intuïció cosmoteàndrica de la
Trinitat considera que la Realitat en la seva totalitat... consta d’una
dimensió divina, una altra d’humana i una altra de còsmica.
En els dos autors el
cosmos, la terra, el món, no solament són quelcom bo, sinó que formen part de la Realitat última de la qual nosaltres en
som part. Diu Panikkar: ni l’Home és
sense Deu, ni Déu sense l’Home. I en una altra part diu: Déu, Home i Món es troben, per dir-ho així,
en una íntima i constitutiva col·laboració per construir la realitat, per fer
avançar la història, per continuar la creació.
Per descriure la Realitat que ho abraça tot: Déu, Home,
Cosmos, en Panikkar ens parla de la Trinitat cosmoteàndrica, i Teilhard
de Chardin a partir del fet cristià de l’Encarnació
del Verb, ens parla del Medi Diví, a través del qual arribem
a la mateixa Realitat.
Teilhard ens parla de la integració de l’Home en el Cosmos: Vivim enmig del filat densíssim de les influències còsmiques, com en el si de la massa humana, o com entremig de miríades d’estrelles; aspirem, doncs, a viure la plenitud de la nostra humanitat i del nostre cristianisme!