dimarts, 17 de desembre del 2024

2 – REFLEXIONS

Ens realitzem com a persones i com a creients d’acord amb el significat que donem a les paraules que la nostra cultura ens ha transmès.

Ens hem acostumat a donar un sentit que en podríem dir secundari, és a dir relacionat amb les formes , les accions i hem oblidat el sentit essencial o primari que es refereix a la “res”: a allò que és essencial...  

Posem avui com a punt de reflexió la paraula: místic, mística, misticisme... Quan usem aquests mots evoquem persones d’un caràcter especial, accions psíquiques  que acompanyen el sentiment espiritual com són: nafres, perfums, levitacions, èxtasis, claustres...

La paraula mística ve de misteri... El Misteri és una manera de referir-se a l’Infinit sense nombrar-lo. Ni la mateixa paraula “Déu” és necessària. És un símbol, no un concepte. Cf. Panikkar.

Podem concloure: una persona bona de debò és un místic de debò. 

En tot això recordem la dita de Jesús: Ningú no posa a un vestit vell un pedaç de roba sense batanar, perquè s’enduu part del vestit i es fa un esquinç pitjor. Mt 9,16.

Si només ens preocupem de canviar les formes perquè siguin més adequades als temps actuals, però no vivim intensament la realitat espiritual que els dóna vida i sentit, l’esquinç humà serà encara més gran.

Anem doncs, parlem del que és essencial: la virtut.

I en aquest camp, Romano Guardini en el seu llibre titulat: “Una ètica per al nostre temps”,  

que és un reguitzell de reflexions sobre algunes virtuts, ens pot ajudar a clarificar les idees i a conèixer allò que és essencial a la vida.

Comença evocant Sòcrates que diu: en el bé la veritat suprema s’identifica amb el diví. I Glaucon li respon: Aquí parles de la més alta bellesa.

Però, compte amb l’actitud amb la qual llegim el que ens diuen les grans autoritats. Ens poden enlluernar i retenir en un nivell baix de consciència personal. Ens diu Guardini: Hem rebut una magra lliçó amb el que passa quan l’autoritat es fa càrrec del que pertany a la  llibertat.

I acabem amb una frase que podríem posar com a resum de tot el que ens vol dir Guardini:

Existeixen valors incondicionats que poden ser coneguts i, per tant, hi ha una veritat; que aquest valors es reuneixen en l’elevació d’allò que en diem: el bé, i que, aquest bé es pot realitzar en la vida de l’ésser humà, segons les possibilitats donades en cada cas.

La filosofia dels antics ha mostrat que el bé s’identifica amb el diví, i que, per altra part, la seva realització porta l’home a la seva pròpia humanitat, en donar lloc a la virtut , la qual representa vida perfecta , llibertat i bellesa.