4 – ENGRUNES

La vida eterna és coneixement. Així ho diu Joan: La vida eterna és que et coneguin a tu, l'únic Déu veritable, i aquell que tu ha enviat, Jesucrist. Jo 17,3. Ara bé, es tracta d'un coneixement més ample i profund que el coneixement racional. És tota la persona la qui coneix, no només la raó. I com que el cor, espiritualment parlant, és la seu de totes les facultats personals, és a dir, la seu dels sentiments, de la raó i de la voluntat, podem dir que és el cor el qui coneix. Aquest coneixement es posa de manifest en les paraules de Maria, quan va respondre a l'àngel: Com podrà ser això, si jo no conec home? Lc 1,34. Es tracta d'un coneixement que va més enllà del coneixement teòric. El coneixement és allò que dóna entitat a l'acte humà. Si algú no té consciència del que fa és com si no ho fes, humanament parlant.

És en aquest mateix sentit que Joan diu: El qui fa la veritat s'acosta a la llum. Jo 3,21. No parla només de dir la veritat, sinó de fer-la. Ja ens costa de dir la veritat, però, encara és molt més difícil fer-la. Si ens limitem a dir la veritat la nostra vida queda al marge i podem continuar essent els mateixos de sempre. En canvi, fer la veritat compromet tota la persona. De la fidelitat a la vida en surt un coneixement superior al de la sola raó.

Per la seva banda M. Corbí diu: L'Home no és cos, és ull. No solament la ment compren i veu, també el cos i tots els aspectes del ser humà són veure i comprendre.

Hi ha en l'home un desig de plenitud i de vida, de felicitat i d'infinit, de veritat i de bellesa que va més enllà de les contingències religioses i culturals. Panikkar.

L'home es manifesta a través de la cultura i de la religió, les quals coses són com el vestit natural que l'home porta. Però, l'home és més que el seu vestit. Per això, és bo, de tant en tant, deixar per un moment el vestit que portem per dedicar-nos amb més atenció a l'essència de la vida. És allò que feia Maria de Betània quan estava asseguda als peus de Jesús. Lc 10,39.

Cal un acte d'impuls de la totalitat i del nucli de la personalitat envers allò essencial ... un acte total del nucli de la persona ... definim l'essència de l'actitud espiritual com un acte de participació, determinat per l'amor, del nucli d'una persona humana finita en allò essencial de les coses possibles. Max Scheler

Cal vetllar per mantenir constantment aquell l'impuls essencial que dóna sentit i qualitat a tot el que pensem i fem.

El coneixement del Crist és un coneixement ple de vida eterna.

I la vida eterna ja hem de començar a viure-la ara. Qui no viu ara la vida eterna que s'oblidi de viure-la després.

És l'experiència que en tenien Pere i els seus companys quan van contestar a Jesús en moments de dubte i de tensió interior: Senyor, amb qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna. Jo 6,68.

Sant Agustí, en la seva pregària a Déu, deia: Veure't és posseir-te. El veure espiritual no és el veure un altre món des del propi món, sinó que és veure allò altre com formant part d'un mateix. Recordem una vegada més les paraules de Panikkar: Mentre jo no contempli cada tros de pura terra com el meu cos, no menyspreo només la terra, sinó que menyspreo també el meu cos.

El coneixement està fragmentat no solament quan el seu objecte s'ha separat de la resta de la realitat, sinó també quan el subjecte que coneix ha trossejat el seu coneixement reduint-lo a percepció sensible o intel·ligibilitat racional, oblidant el coneixement del tercer ull... Panikkar.

Aquesta diferència de nivells és el que va fer que Kierkegaard trenqués amb la seva novia. Ella vivia en un nivell estètic i ell volia vire en un nivell ètic. El nivell estètic és el que nosaltres diem sensorial i el nivell ètic és el que anomenem racional i espiritual.

És urgent que intentem considerar les coses des del “tercer ull” per poder veure un altre aspecte de la realitat: aquella realitat amagada però real que no estem acostumats a veure. Dit d'una altra manera: hem d'intentar veure la realitat en la seva dimensió més profunda. Panikkar vol posar de relleu aquell tercer coneixement que és paraula viva i eficaç; és més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor. He 4,12

És aquell coneixement que percep el misteri de la llavor de la qual neix la planta. El coneixement sensorial ens ve donat per l'instint. El coneixement racional l'adquirim gràcies a l'esforç intel·lectual i l'estudi, el coneixement espiritual anomenat “tercer ull” és la fe i és fruit de la puresa de cor. El combustible que alimenta la llum del “tercer ull” és la virtut.

Recordem aquí, una vegada més, els tres factors o causes de cada coneixement: l'instint primari, l'esforç intel·lectual, la puresa de cor. Generalment el tercer és el que ens falta. Tenia raó Pascal quan deia que el cor té raons que la raó desconeix. Quan el cor és net, la visió arriba fins al tercer cel i sent paraules inefables, que als humans no és permès de repetir. 2 Cor 12

“La Balanguera” descriu poèticament aquest coneixement del cor quan canta: I de la nova primavera sap on s'amaga la llavor; sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar.

Pel que sembla, de la nova primavera de l'Església i de la política, pocs són els qui saben on s'amaga la llavor.

El coneixement salvífic és aquella visió holística que assimila allò conegut al qui coneix.

És quan se supera l'escissió entre objecte i subjecte. És l' englobant. K. Jaspers.

Cap coneixement parcial pot portar a la salvació, a la realització...

El qualificatiu “parcial” s'ha d'entendre més en un sentit de profunditat que d'extensió o de molts coneixements. És el sentit de les paraules de Jesús, quan va dir als seus deixebles: Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara no les podeu entendre, us serien una càrrega massa pesada... Quan vindrà ell, l'Esperit de la veritat, us guiarà a la veritat total. Jo 16,12.

No ens enganyem. Si nosaltres avui dia encara no hem fet possible una altra manifestació religiosa més d'acord amb l'Evangeli, no és per manca de capacitat intel·lectual. És que no som capaços de suportar el “pes” de la veritat que representa la nova religió viscuda i ensenyada per Jesús.

Avui es posa més de relleu la identitat entre el Crist i el Fill de l'home.

I malgrat això, encara avui dia el sentit humà de la fe queda reduït a les accions de tipus social... En canvi, les formes sacramentals i rituals tenen més regust de legalitat que d'humanitat. Generalment entenem la paraula “humanitat” en un sentit molt superficial.

I tanmateix, el misteri de l'home es veu en el seva pròpia llum només en el misteri del Verb encarnat.

El Verb encarnat és el nostre mite. I si el menystenim quedarem empobrits d'humanitat per més que parlem de coses humanes.

Hem de veure l'home com una dimensió de la realitat cosmoteàndrica.

Com una emanació del poder de Déu. Cf. Saviesa.

La praxi és la matriu de la teoria i, al mateix temps, la teoria conforma la praxi.

Per això Joan diu que: coneixerà la veritat aquell qui guardi les paraules de Jesús. Cf. Jo 8,31-32.