2 – LA PARAULA

Aquí volem donar a la “paraula” un sentit més pregon a partir de la intuïció cristiana d’aquest mot. Recordem algunes frases de Joan: Per la paraula tot ha vingut a l’existència. En ella hi havia la vida i la vida era la llum dels homes.  I el qui és la paraula s’ha fet home. Jo 1.

La Tradició ens diu que aquest “home” del qual parla Joan és Jesucrist. Però, els grans mestres ens diuen que també els altres: la humanitat, participa de la mateixa divinitat... som fets partícips de la naturalesa divina. 2P 1,4.

I per posar un altre exemple, escoltem el Mestre Eckhart. Aquest mestre referint-se al  text bíblic en el qual Pere fa la seva declaració de fe dient a Jesús: Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu, Mt 16,16. Eckhart comenta: ¿De què em serviria tenir un germà ric essent jo un home pobre? De què em serviria si no pogués dir també jo: “Sóc fill, filla de Déu igual que Jesús”. I segueix dient: Si vols conèixer Déu no solament has de ser igual al Fill, sinó que has de ser el Fill mateix... Recordem que aquest textos no es poden llegir amb categories intel·lectuals, sinó espirituals; amb llenguatge anomenat simbòlic, que no és menys real, però que es refereix a la vida de l’esperit... és un llenguatge propi de la saviesa la qual és fruit, no de l’estudi, sinó de l’experiència, és a dir, de la vida humana viscuda a fons. 

Així doncs, les “paraules” són molt més que  “signe convencionals” que també ho són en un cert nivell d’humanitat, però ens equivocaríem si penséssim que només són això, ens diu Lavelle i altres autors com Tillich... tampoc no són simplement el vestit del pensament, sinó el cos. Lavelle. 

Amb el llenguatge, a través de les paraules que fem servir, no solament  donem nom a les coses i, per això, aquestes coses poden formar part de la nostra vida, sinó que també, i principalment, ens comuniquem: el veritable fi del llenguatge és el de posar en comunicació els uns amb els altres abans que designar coses...  Lavelle. A través de les paraules podem relacionar-nos els uns amb els altres i d’individus passem a ser persones...  amb el llenguatge donem sentit a la vida; per això: la creació del llenguatge s’assembla a la creació del món. Lavelle És una creació de l’ésser humà que esdevé possible gràcies a la llibertat. Aquella llibertat, que ho és per la seva referència a la transcendència. Jaspers

Cada text té el seu context dintre del qual es troba el seu sentit. No ens és lícit canviar el sentit de les paraules. Hem d’aprendre a llegir bé, perquè pot esdevenir que després d’un gran esforç amb el qual ens hem deslliurat de l’esclavatge de les coses, caiguem en l’esclavatge dels mots més subtil, però pitjor. Lavelle A vegades, degut a una lectura superficial i fora de context, podem caure en el perill d’absolutitzar els conceptes, és a dir, les nostres opinions. Les paraules espirituals són, sovint, veus que criden en el desert... Els humans som responsables d’escoltar-les, superant la hipocresia de la vida fàcil.