LA PARAULA

Amb aquestes reflexions volem conèixer més de prop, com des de dins, el dinamisme humà i què en fem d’aquesta força que actua en nosaltres, la qual  ens fa viure... com gastem aquesta energia... on ens porta... perquè d’acord amb el que en fem, som. Recordem allò d’Agustí: si estimes terra ets terra; si estimes Déu ets déu...

Una manera de conèixer a fons el que som i el que estem destinats a ser és conèixer el llenguatge que fem servir, ja que el llenguatge és allò que ens distingeix dels altres éssers: L’home és l’únic ésser que parla. Únicament entre els éssers humans existeix aquella comprensió que continua alternant entre el discurs i la resposta... Jaspers

Però, abans d’anar més a fons en el sentit de “la paraula”: element clau del llenguatge, apuntem unes reflexions de Panikkar sobre la distinció que ell fa de la paraula i el concepte. Són aquestes:

En el món intel·lectual d’Occident... amb l’excepció del llenguatge poètic i d’aquell que, en to condescendent, anomenem “vulgar”, quasi ha identificat la paraula amb el seu concepte –identificació necessària per al llenguatge de la ciència moderna però no per a la filosofia, malgrat la tendència contrària de la filosofia analítica.     

Subratllem aquest text perquè nosaltres intentem dir quelcom semblant matisant i posant de relleu la diferència entre la filosofia perenne i la filosofia acadèmica. Aquesta última ha donat preponderància a l’aspecte  fenomenològic de la vida, expressant les coses a través de conceptes; en canvi el llenguatge propi de la filosofia perenne és l’espiritual, és la paraula.

Però, continuem amb el text de Panikkar: S’ha arribat així a considerar la paraula com l’expressió d’un concepte i no d’una realitat. Això dóna peu a molts malentesos... hem oblidat la diferència fonamental entre concepte i paraula. L’art de la traducció és tan difícil perquè ha de traduir paraules i no solament conceptes. Seria un empobriment del coneixement si aquest es reduís solament a conceptes... la metàfora, l‘al·legoria i la interpretació simbòlica són fonamentals per al llenguatge humà i no són reduïbles a conceptes.   

Aquestes últimes paraules podrien ser un comentari a les paraules que Jesús va dir als seus deixebles que s’estranyaven que parlés en paràboles a la gent. Els va respondre: Els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. Mt 13,13. No entenien les coses de l’esperit.   

Acabem amb una cita de Lavelle: A mesura que el llenguatge esdevé més perfecte, cerca d’evocar estats d’ànima, en lloc de representació de coses. 

I si ens referim al coneixement diríem que els conceptes fan referència a les doctrines i les paraules a les actituds personals.