3 – ESBERLES

Quan en Panikkar diu que la gran pandèmia d’avui dia és la superficialitat, té raó. Vivim a la superfície de la realitat, ens quedem a la riba i no anem a fons en el mar de la vida.  Espiritualment parlant, actuem per inèrcia, pel que sempre s’ha fet. Avui se’ns demana que   prenguem consciència de la Realitat; que no siguem titelles a disposició d’interessos emmascarats, d’aquells que es fan amos del que fem i som. I això vol dir que ens és necessari tenir un coneixement personal a fons de la naturalesa íntima de les nostres creences i opinions, del que som i del que fem.  

 

Per poder arribar a ser veritable llum, ens hem de formar. En el món de les ciències això vol dir adquirir més coneixements, enriquir la nostra capacitat intel·lectual; en el món de l’esperit, en canvi, conèixer vol dir ésser. Siguem més allò que hem de ser com a persones humanes, i això demana apujar el nivell de la nostra consciència. 

Hom esdevé allò que coneix i, alhora, només coneix allò que hom està disposat a esdevenir. Només és conegut allò que és estimat. El més important és aquest esdevenir que crea la comunió amb la realitat.  

 

El nou coneixement adquirit per l’acceptació de la paraula provoca una nova manera de ser i d’estimar. I quan parlem de la paraula parlem de l’expressió de la vida perquè en ella hi havia la vida i la vida era la llum dels homes. Jo 1,4. No parlem de qualsevol mot o signe gràfic que apareix en les publicacions de cada dia...

Els savis insisteixen a tornar a donar a les paraules que emprem el seu sentit original. Quan Panikkar diu que la religió d’avui dia ja no és la religió de la paraula sinó la religió del llibre, vol dir que no entenem quina cosa vol dir “paraula” i ens quedem en la mera informació. No sabem llegir els textos espirituals amb llibertat i responsabilitat.  

Unes paraules i reflexions d’un intel·lectual: catedràtic de matemàtiques, que es va fer pagès i pastor de muntanya: Marcel Légaut, ens podran ajudar a capir una mica més aquests pensaments:

Si les Escriptures es llegeixen des d’una experiència espiritual avançada; aleshores, tot home podrà penetrar en l’existència que entreveu, de lluny, de Jesús, tant a través dels seus ensenyaments impregnats de la seva saviesa o suscitats pel que pressentia que els homes necessitaven per entendre’l bé, com a través de les confidències que feia als seus deixebles a certes hores íntimes, potser per captar millor ell mateix tot el que vivia...

 

L’exegeta més rigorós, si no ha assolit aquest sentit profund i realista de l’humà i de la vida espiritual i de la vida espiritual que cadascú només pot adquirir a través de la seva pròpia història i per mitjà de la seva pròpia fidelitat, és incapaç d’elevar-se a aquest nivell de lectura.