4 – ESBERLES
La dita diu: Els arbres no deixen veure el bosc. De
semblant manera podríem dir: els ritus, les doctrines, les cerimònies... no
deixen veure la religió. O també: les creences no deixen viure de fe.
I així com hi ha
boscos de pins, de roures, de fagedes... també la religió adquireix diversos
noms d’acord amb la cultura en la qual està arrelada. Sembla que això ja ho tenia
present St. Lluc quan narra, en els llibre dels Fets dels Apòstols, el següent:
Tots foren omplerts de l’Esperit Sant, i
començaren a parlar en altres llengües... i deien: cadascú de nosaltres els sentim en la nostra pròpia llengua... Ac 2, 4-8 L’Esperit Sant és el
mateix per a tothom. Però cadascú el viu i l’expressa a través dels seus actes
i paraules, des de la pròpia cultura. Si això és una veritat tan antiga, per què
ens costa tant entendre-la i acceptar-la?
Cal no confondre la
fe amb les creences. Aquesta confusió pot portar no solament greus problemes de
convivència, sinó també un engany religiós de tipus personal.
Posem un exemple
viscut per en Panikkar, entre altres que es podien posar. Panikkar diu: Si reeixim a viure des de la dimensió
espiritual a fer l’experiència advaita,
tal com és viscuda en la millor tradició hindú, aleshores també s’obrirà per
als cristians... la possibilitat de viure una fe advaiticocristiana, que permet
alhora una vida plenament hindú i al mateix temps cristiana, sense
l’experiència dura i dolorosa de ser una personalitat escindida.
És una experiència
entre altres que es poden donar. Molts anys enrere, abans que Panikkar
pronunciés aquestes paraules, en el Llibre bíblic de Rut –escrit molts anys
abans dels Evangelis cristians, hi llegim aquestes paraules dites per Rut a la
seva sogra, quan aquesta s’acomiadava per anar al seu país. Rut li va dir: No insisteixis que et deixi, vindré amb
tu i el teu poble serà el meu poble,
el teu Déu serà el meu Déu. Rut 1,16.
Ser cristià és una
opció humana que es pot expressar a través de qualsevol cultura. Ser cristià no
és altra cosa que ser humà responsable, és a dir: que respon al do que ha rebut
de Déu, la qual cosa Jesús anomena: complir
la voluntat del Pare del cel.
Diversos pensadors
ens parlen de cristians no catalogats per la Institució. Així K. Rahner ens
parla de cristians anònims i Panikkar diu que Els cristians no tenen el
monopoli del coneixement de Crist.
No siguem esclaus del llenguatge. Una lectura simbòlica,
és a dir: espiritual, ens ajudarà a veure i a viure el fet religiós i a posar les
coses al seu lloc en la pròpia consciència. En aquest sentit Panikkar ens parla
de Cristiandat, cristianisme i
cristiania.
Per cristiandat
entén el fet cultural, popular, viscut a occident amb l’auspici de les
Autoritats d’aquest món. Amb el concepte cristianisme vol significat l’aspecte doctrinal que dóna cos a la
Institució anomenada església cristiana. I amb la paraula cristiania Panikkar es
refereix a aquell col·lectiu que viu i pensa a partir de l’Evangeli del Crist.
Una persona madura
viu de l’Evangeli sense menystenir ni el cristianisme, ni la cristiandat, però
renovant-los i adaptant-los al moment present, amb llibertat i responsabilitat.
