1 – REFLEXIONS
El fet cristià és
una experiència humana feta des de
la fe i expressada en llenguatge propi de la cultura occidental. Aquesta
cultura parteix de la afirmació d’uns textos bíblics que diuen: “El qui és la Paraula s’ha fet home”. Jo 1,14.
Qualsevol
qualificatiu que es pugui afegir a la paraula: home, ve després, com, per
exemple, el qualificatiu cristià que vol dir “ungit, enviat”. Ser cristià és
ser home fidel i responsable, és a dir, aquell home que es pren la vida com un
deure que ha de complir. (Recordem
que els conceptes: deure, obediència, temor i altres, tenen un sentit, quan des
de la fe es refereixen a Déu, i un altre sentit, quan les referim a les lleis
humanes, entre les quals hi ha les anomenades religioses).
Meditem això a
partir d’un text bíblic: L’àngel anuncià
a Maria que tindria un fill... i serà anomenat Fill de l’Altíssim... Maria
digué a l’àngel: Com es farà això, si jo no conec home? Lc 1,26-38.
¿Qui és l’home que no coneix Maria? Conèixer l’home està
més enllà de les forces humanes i reconèixer aquest fet és prendre consciència
que estem davant del misteri. I que només la fe en Déu ens pot donar la
resposta i la virtut que necessitem per dur a terme el pla diví en nosaltres. Tota
la vida de Maria la veiem meditant el Misteri que ella sap que està més enllà
de les seves possibilitats.
Aquesta intuïció -pròpia de persones madures o
espirituals de debò- fa prendre consciència que allò que se’ns demana està per damunt de
les nostres pròpies forces i coneixement, ho veiem no sols en Maria, sinó també
en grans pensadors del nostre temps. Així, per exemple, Pascal i Jaspers s’esforcen
en dir que l’home és més del que nosaltres podem imaginar i saber: L’home supera infinitament l’home. Pascal. L’home és, per principi, més que allò que
ell pot saber de si mateix. K. Jaspers
L’Evangeli ens diu
qui és el que fa possible allò que nosaltres, pel nostre compte, no podem dur a
terme. L’àngel diu a Maria: L’Esperit
Sant vindrà damunt teu i el poder de
l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra.
Aquest mateix
Esperit és el que, en el dia de la Pentecosta, va fer dels apòstols del Crist, “homes
nous”. És el que volem expressar nosaltres quan celebrem el baptisme d’aigua i Esperit Sant. No solament d’aigua, recalca l’Escriptura.
L’Esperit és el que
fa possible que Maria sigui mare d’aquell que a si mateix s’anomenarà: el
fill de l’home. I que el poble creient la pugui anomenar: Mare
de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada