1 – I la Vida era la Llum dels homes. Jo 1,4

Mirem de posar llum en les nostres vides. El coneixement ens ensenya on és el tresor que hem d’estimar: on hi ha el teu tresor, allí hi haurà també el teu cor. Mt 6,21.  La pregària de sant Agustí: Senyor, feu que em conegui i que et conegui, resumeix la vida del creient.

També Isaïes reconeix el valor del coneixement: El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum. Is 9,1. I també: Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l’aigua cobreix la conca del mar. Is 11,9.

I Pau recomana viure la veritat en l’amor. Cf Ef 4,15.

En la vida espiritual allò que importa en definitiva és saber on posem el cor (la voluntat), perquè com diu Agustí: si estimes terra ets terra, si estimes Déu... ets déu. I en un altre lloc diu: el meu pes és el meu amor: onsevulla que sóc portat, és ell que m’hi porta.  

El coneixement espiritual és fruit de l’experiència, més que de l’estudi. Aprofitem aquí l’oportunitat per a reivindicar la importància de la filosofia, entesa d’acord amb els grans pensadors, els d’abans i els d’ara. Entenem la filosofia no com una disciplina, sinó com una actitud primària de l’ésser humà. Panikkar. La filosofia és com una condició innata de l’esser humà: Els pensaments filosòfics es troben realitzats en germen en tot home, i moltes vegades de la manera més pura en els nens. Jaspers 

Panikkar també diu: La filosofia és per a mi tant la saviesa de l’amor com l’amor de la saviesa... és la saviesa que és continguda en l’amor... és la transparència i la resplendor del que és original i que tot ho fa sorgir, de l’impuls, empenta, acte, de la realitat.

La saviesa sorgeix quan s’uneixen l’amor del saber i el saber de l’amor.

I recordem el que diu el llibre de la Bíblia sobre la saviesa: per molt perfecte que sigui un home, el tindran per no res si li manca la Saviesa que ve de tu, Senyor. Sv 9,6.

La llum que és fruit d’un alt nivell de consciència més que de l’estudi és el que dóna lloc a la veritable “teologia”: L’autèntica teologia jo l’anomenaria més aviat filosofia –és negoci de vida o mort. Panikkar

I sobre el “coneixement” que prové de la saviesa, vegem què ens diu el mateix autor Panikkar: ... no és una activitat purament racional, sinó sobretot un contacte amb la realitat... hom esdevé allò que coneix i, alhora, només coneix allò que hom està disposat a esdevenir.

I puntualitza: si veiem el coneixement només com una cacera refinada d’informacions, de legalismes, d’algun tipus d’objectes, en realitat pensem encara molt barroerament.

En l’experiència hi ha la identitat total: sóc allò que conec.  Diuen els Upanishad: “Hom esdevé allò que hom coneix”.