3 – LA LLUM ÉS VIDA

El text que ens pot servir de punt de referència bíblic per saber on hem de cercar la Llum     és el verset senzill i clar de l’Evangeli: Benaurats els nets de cor, perquè veuran Déu. Mt 5,8.

I qui ens parla bé d’aquesta puresa de cor és Teilhard de Chardin. Escoltem-lo: La puresa és la rectitud i l’impuls que empeny les nostres vides cap a l’amor de Déu buscat en tot i per damunt de tot.

És espiritualment impur aquell ésser que, entretenint-se en la fruïció o aixoplugant-se en l’egoisme, introdueix en si mateix i al voltant seu un principi de retardament i de divisió en la unificació de l’Univers en Déu.

És pur, al contrari, aquell qui, d’acord amb el lloc que ocupa en el Món, s’esforça a fer prevaler sobre el seu avantatge immediat o momentani la preocupació del Crist que ha de consumar-se en totes les coses.

Teilhard, fidel a la vera tradició, entén el Crist, el Medi Diví, o el Punt Omega –segons les seves expressions- és a dir: el Crist Universal, com Aquell que fa realitat la presència de Déu en el Món.  

Els humans que, per inèrcia, tendim al mínim esforç... ens enganyem a nosaltres mateixos i creem les nostres pureses rituals en el marc de les nostres ideologies i creences, en el fons, per evadir-nos de la puresa més gran del que és essencial a la Vida –del que Déu ha creat-  i que demana més esforç i fe. Un exemple el tenim en la narració dels Fets dels Apòstols. El seu autor descriu la visió que va tenir Pere en la qual hi veia tota classe d’animals...:  Llavors una veu va dir a Pere: -Pere, aixeca’t. Mata i menja. Pere contestà: - De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur. La veu es va adreçar a Pere per segona vegada: - No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur. Ac 10,15.

Potser serà interessant, doncs, parlar una mica de “la intenció”. La intenció presa com a sinònim de raó o motivació personal que ens mou a fer les coses... En aquest sentit “la intenció” és un element de primera importància en el món de la vida espiritual.

“La intenció” és aquell nucli espiritual que dóna sentit... a tot el que fem. ¿Amb quina intenció fem el que fem? La saviesa antiga deia que: com menys intencions tingui algú, més poderós serà: i el més gran poder seria la plena llibertat d’intencions. R. Guardini

Acceptar la realitat i la vida tal com Déu l’ha fet requereix l’absència d’intencions...

Onsevulga que s’hagin de realitzar les relacions del jo i el tu han de deixar-se enrere les intencions... Només a partir d’aquesta absència d’intencions es fa possible el que és veritablement humà; l’autèntica amistat, l’autèntic amor, la clara camaraderia en el treball, la neta ajuda en la necessitat. Però quan les intencions adquireixen el predomini , tot es perd. R. Guardini

Hauríem d’acceptar que en la realitat de les nostres vides, incloent-hi la faceta religiosa, hem preferit un món i una vida humana a la nostra mida i d’acord amb les nostres necessitats egoistes, deixant a l’inconscient la Realitat tal com Déu la vol.