(2) – LA CONSCIÈNCIA

Quan els pensaments que mirem d’extreure de les estances misterioses de la memòria, versen sobre temes nuclears de la vida, les paraules que fem servir forçosament s’han d’anar repetint, encara que no necessàriament, en el mateix ritme, els conceptes o les idees... En aquests temes recordarem algunes paraules o conceptes que no podem oblidar i que hem de tenir sempre presents si volem posar un bon fonament en el nostre edifici espiritual. Són, entre altres, aquests: El camí, interpretat com diferents nivells de consciència que hem d’anar pujant per arribar a la plenitud de l’home nou. - L’energia vital, lloc des del qual actuem i parlem i com allò que dóna identitat i realitat a les nostres vides. – El contingut i les formes, com estructura fonamental de les nostres vides i com els dos elements que hem de saber unir i distingir alhora per poder viure i actuar amb coherència. – La llibertat interior com la condició que fa possible la salvació. - La fe, distingint-la de la creença i de les creences.

Si anem repetint temes nuclears anirem reforçant la memòria, entesa no tant com una facilitat per recordar paraules i dades, sinó com una de les tres potències de l’anima: (memòria, enteniment i voluntat), i que considerem com a sinònim de consciència.

La nostra metodologia és la del calaix de sastre del qual es van extraient els retalls de petites idees que hi ha recollides.

La vida és un camí. L’home no és ser, sinó esdevenir. L’esperança de l’home descansa en la possibilitat d’arribar a la plenitud de la vida. La vida és un camí. Però, el camí no és a fora. És a dins. El camí és el mateix home: Jo sóc el Camí, va dir Jesús, el Fill de l’Home. És un camí que es va enlairant de mica en mica, d’acord amb la generositat i sinceritat de cada vianant, d’acord amb la seva puresa de cor. D’acord, per tant, amb la seva llibertat interior.

En el recorregut d’aquest camí hi trobem unes fites com a punts de referència que serveixen per guiar el vianant i que, un cop sobrepassats, ens introdueixen en un determinat nivell de la ruta que, en el nostre context, podem anomenar nivells de consciència. Tenir present el nivell de consciència en el qual, hic et nunc, ens ubiquem ajuda a discernir en quin lloc estem en la trajectòria cap a la plenitud de la vida i quins valors són els que donen sentit i qualitat espiritual a tot allò que fem.

Aquí rau la clau de volta del nostre edifici espiritual. El fet punyent de totes les religions institucionalitzades és que tracten els valors essencials de la vida i les seves formes d’expressió religiosa des del segon nivell de consciència, és a dir, des de la seva dimensió conceptual i temporal, unida a un nivell baix de sinceritat existencial i no des de la seva dimensió sapiencial i eterna, des de la puresa de cor, que és la pròpia del tercer nivell de consciència i de la vida de l’esperit.  El resultat és, entre altres coses, el fanatisme religiós, la superficialitat, l’engany i la manipulació del llenguatge, la confusió entre el contingut i les formes... Les coses de l’esperit, només es poden tractar amb categories d’esperit.

Si posem en el mateix sac, en el mateix nivell en l’escala de valors el contingut essencial i les formes d’expressió estem deformant la consciència  Estem identificant com a sinònims fe i llei o fe i dogma. Dos elements que cadascun d’ells - entesos per separat i com a punt de partida o punt de referència nuclear que dóna sentit i forma a la religió- formen, segons sant Pau, dues religions diferents: una salva i l’altra no. Fe i llei són els dos elements constitutius de tota realitat humana i religiosa, però no les podem posar en el mateix nivell en l’escala de valors. Una religió que ens fa esclaus, dependents, de les formes, no és la religió del Crist.

Cada nivell de consciència correspon a un grau determinat de maduresa humana, I, al mateix temps destaca una determinada dimensió de la personalitat i és el lloc des del qual el maquinista dirigeix tot el comboi, el creient dóna sentit a tots els seus actes.  I aquest nivell de maduresa humana és el que qualifica les nostres accions i dóna un sentit concret a les nostres paraules, les quals estan referides o bé al contingut essencial o bé a les formes d’expressió.

El coneixement sapiencial, no el conceptual, és fruit d’una actitud: la puresa de cor, de sinceritat existencial,

Quan parlem de l’Evangeli des del segon nivell de consciència, inevitablement, tergiversem les seves paraules, perquè les interpretem d’acord amb uns valors temporals i no espirituals. Les paraules de l’Evangeli fan referència al contingut essencial de la vida i nosaltres les referim a les formes d’expressió religiosa, per la qual cosa, caiem en el legalisme farisaic condemnat per Jesús i després per sant Pau. Per això, l’Apòstol ens advertia: És evident que la llei no salva ningú. El just per la fe viurà.

És important tenir una idea del lloc del camí on estem per a no anar per la vida contents i enganyats, i sobretot, per a no enganyar els altres amb unes doctrines i ensenyances que no són fruit d’experiència pròpia, sinó que són manllevades als llibres o a les autoritats de torn, i que, si no vigilem es poden tornar lletra que mata. Això pot passar, i esdevé sovint, quan prenem les paraules fora del seu context original o enteses des d’un nivell de consciència diferent d’aquell en què foren pronunciades.

Establir tres nivells de consciència és un llenguatge convencional pres com un punt de referència que s’ha d’entendre amb flexibilitat i s’ha de matisar d’acord amb el moment  i el caràcter actual de la vida de cadascú, però que és inevitable tenir en compte si no volem caure en un obscurantisme emmascarat.