5 – BRINS DE PARAULA

CONEIXEMENT I LLIBERTAT

El coneixement de l'home és una meta mai no aconseguida. Però, no per això hem de desistir: La tasca de l'home aquí a la terra és “el coneixement de si mateix”. Jung. És la llegenda i el lema del Temple de Delfos que restarà vigent per sempre.

Si ens referim al coneixement del cos, el qual és fruit de l'estudi científic, veiem que hem avançat molt, tot i que sempre queden coses per saber. En canvi, del coneixement espiritual o sapiencial, el qual és fruit de la virtut, no podem dir el mateix. En aquest camp, sempre esdevé el fet de començar de nou, perquè cada ser humà és una novetat, no és una còpia de ningú. Només es deu a la seva llibertat i a la seva responsabilitat, és a dir, a la seva unió amb la transcendència.

Escoltem algunes paraules de Jaspers: El pensament filosòfic no té, com les ciències, el caràcter d'un procés progressiu. Certament que hem avançat respecte d'Hipòcrates, el metge grec. Amb prou feines, però, podem dir que hàgim avançat respecte de Plató... en el filosofar pròpiament dit, amb prou feines si hem arribat a la seva alçada. Jaspers

Jaspers cita Plató, però quelcom semblant podríem dir de qualsevol personatge bíblic. En efecte, ¿Podem dir que hem superat en virtut o en coneixement sapiencial a Isaïes, a Pau, a Joan o al mateix Jesús? Encara estem lluny d'assolir el grau de virtut, és a dir, de justícia, de veritat i de bondat que ens demanen. I, si no tenim prou bondat vol dir que no tenim prou coneixement del que aquesta paraula significa. En realitat no sabem quina cosa és la bondat o el bé. En tenim un pressentiment i un esbós de coneixement, però, ens falta molt encara per saber de què es tracta...

Malgrat tot, el desig de créixer en coneixement i amor mai no s'extingeix. La Bíblia en dóna testimoni: Com la cérvola es deleix per les fonts d'aigua, també em deleixo jo per tu, Déu meu. Salm 42,2. Tu ets el meu Déu, Senyor; a l'alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor... Salm 63 I el mateix Jesús es va fer ressò d'aquest anhel quan va dir: Si algú té set, que vingui a mi, que begui. Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva. Jo 7,37-38. No tenir aquest desig és ser home mort.

Panikkar també diu: Hi ha en l'home un desig de plenitud i de vida, de felicitat i d'infinitud, de veritat i de bellesa que va més enllà de les contingències religioses i culturals.

I continua dient parlant d'ell mateix: Se m'ha preguntat per què he escrit aquest llibre: “La plenitud de l'home” amb tant d'interès. Abans de tot, he de dir que per profunditzar en la fe que m'ha estat donada, sotmetent les meves intuïcions a l'examen crític de l'intel·lecte i de la saviesa de la tradició... i per desembocar en aquesta corrent vital que flueix per les artèries profundes del cos místic de la realitat. La primera tasca de tota criatura és la de completar, portar a la seva perfecció, la icona del real que tots nosaltres som.

Per entendre bé l'expressió: icona del real, pensem que Panikkar considera “la Realitat” com l'últim o el més profund dels conceptes.

Aquestes consideracions, diu Panikkar són una reflexió sobre la condició humana en la seva dimensió més pregona i menys condicionada per les vicissituds històriques.

L'anhel de saber forma part de la naturalesa humana. L'oració bàsica de tot creient sempre hauria de ser la que va fer el cec que estava vora el camí: Senyor, feu que hi vegi. Lc 18,41.

Sentir la necessitat de saber, de saber més del que ara sabem, forma part de la salud espiritual.

També Kant ens diu: Filosofar constitueix la tasca pròpia i específica de l'home.

Filosofar, pensar, meditar, tres paraules que poden ser sinònims. Tenir en compte això, ens pot ajudar a entendre el sentit de la paraula segons el context des del qual algú ens parla.

Si no pensem, no ens deslliurarem de l'imperi de les pròpies necessitats: Filosofar és com un desvetllament de la subjecció a les necessitats vitals. Jaspers

Per això necessitem, si volem viure en plenitud, de dos elements bàsics: el pensament i la llibertat. Les dues coses es complementen i necessiten. La majoria de les religions coneix el concepte de “la saviesa com a seu de la llibertat”. Panikkar. I, l'Evangeli de Joan posa en boca de Jesús: La veritat us farà lliures. Jo 8,32.

Per la seva banda Marià Corbí ens diu: La humilitat és l'espill de coneixement místic. El coneixement s'obté proporcionalment a la humilitat... On hi ha coneixement, allà hi ha llibertat sense límits, el complert alliberament. On hi ha l'esperit de Déu, allà hi ha la llibertat.

La llibertat és l'element indispensable de l'home nou, l'esperit del qual és esperit de llibertat.

Altres textos ens diuen: Revestiu-vos de l'home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat de la veritat. Renovelleu-vos en la mentalitat del vostre enteniment i... renovau-vos per una transformació espiritual del vostre enteniment... On hi ha l'Esperit del Senyor hi ha la llibertat. Ef 4,24. 2C 3,17.

La realitat espiritual que Pau anomena Home Nou i que Jesús assenyala com el nou naixement o naixement de dalt, Jaspers l'anomena existència, entesa com a possibilitat des de la llibertat. De fet, alguns teòlegs interpreten el text del Gènesi referent al pecat original com el naixement de la llibertat.

Si no hi ha llibertat no hi ha home nou. I la llibertat només és possible des de la responsabilitat. És una resposta. No neix d'un mateix sinó que es rep, en la fe, i es fa realitat per l'acceptació del do rebut com a possibilitat... Aquesta fe és la clau de la salvació.

Escoltem Jaspers: No ens hem creat nosaltres mateixos... nosaltres,a diferència dels animals, existim en la nostra llibertat, on nosaltres decidim per mitjà de nosaltres mateixos i no estem subjectes de manera automàtica a una llei natural; no a causa de nosaltres mateixos, sinó que som regalats a nosaltres mateixos en la nostra llibertat. No podem saber, si no estimem, allò que hem de fer, ni forçar la nostra llibertat... A l'alçada de la llibertat, en la qual ens apareix necessari el nostre actuar -no per coerció exterior d'esdeveniments inevitables segons les lleis de la naturalesa, sinó com a consentiment interior de res més que un voler-, aleshores som conscientment donats com a nosaltres mateixos en la nostra llibertat per la transcendència. Com més l'home és veritablement lliure, més cert és Déu per a ell. Allà on jo sóc veritablement lliure, estic segur que jo no existeixo per mi mateix.

I També: Déu parla, no per mitjà d'ordres i revelacions d'altres homes, sinó en el mateix ésser de l'home per mitjà de la seva llibertat; no des de fora, sinó des de dintre.

Ser home és llibertat i referència a Déu... Si estem segurs de la nostra llibertat, de seguida es dóna un segon pas vers la nostra autocomprensió: l'home és l'ésser referit a Déu.

I continua dient el mateix Jaspers: La llibertat de l'home demana tanmateix un guiatge... Aquesta és la gran pregunta de l'ésser de l'home: d'on li prové, a l'home, el seu guiatge. Ja que és cert que la seva vida no transcorre com la dels animals en el seguit de les generacions, només en repeticions idèntiques segons les lleis naturals, sinó que la llibertat de l'home li obre al mateix temps, amb la inseguretat del seu ésser, les oportunitats d'esdevenir encara allò que ell veritablement pot ser. És donat a l'home manejar amb la seva existència, des de la llibertat, en certa manera com amb un material.

Per això, únicament ell té història, és a dir, que ell viu des de la tradició en comptes de viure només des de la seva herència biològica. L'existència de l'home no transcorre només com un esdeveniment natural. La seva llibertat, tanmateix, demana un guiatge.

Suggerim, per acabar aquest escrit, que les paraules d'aquests autors s'han de llegir diverses vegades i s'han de mastegar. Si no és així, ens quedarem com abans.