6 – BRINS DE PARAULA

LA INTENCIÓ I LA DECISIÓ

Recordem que, en aquestes reflexions, ens interessa més allò que és l'home que no pas allò que fa l'home... El Mestre Eckhart ens diu: La gent mai no hauria de pensar tant en allò que ha de fer; hauria de meditar més aviat sobre allò que són. Doncs bé, si la gent i les seves maneres fossin bons, les seves obres podrien resplendir molt. Si tu ets just, també les teves obres són justes.

Segueix dient: Que no es pretengui fonamentar la santedat en l'actuar; la santedat s'ha de fonamentar en l'ésser, perquè les obres no ens santifiquen a nosaltres sinó que nosaltres hem de santificar les obres. Per santes que siguin les obres, no ens santifiquen en absolut com a obres, sinó perquè som sants i posseïm l'ésser...

I continua: Aquells que no tenen gran l'ésser qualsevol obra que facin, no donarà resultat. Has de saber pel que hem dit que un ha de posar tot el seu interès en ser bo i no tant en allò que fa o en l'índole o caràcter de les seves obres, sinó en com és el fonament de les seves obres.

Com a anècdota direm que el famós psicòleg Erich Fromm es va inspirar en el Mestre Eckhart per escriure el seu conegut llibre: Ser o Tener.

Aquesta doctrina del Mestre Eckhart coincideix amb la de Pau quan diu: Si repartís tots els meus béns als pobres... però no estimés, de res no em serviria. 1C 13,3.

Per això, antigament els mestres de la vida espiritual donaven molta importància a “la puresa d'intenció” i la recomanaven com l'acte primer que s'havia de fer, en llevar-se, al començar el dia. I és que si la intenció no és correcta les obres que fem tampoc no ho seran, fins i tot deixaran de ser allò que aparenten.

La intenció és un dels valors nuclears de l'existència humana. Som éssers intencionals. Jaspers.

Podríem destacar, a més de la intenció, els següents valors fonamentals: La reflexió, l'acceptació, la fe, la intenció, la decisió, l'actitud i l'acte. I tot això com a fruit de la llibertat que neix com a resposta (responsable) de l'energia vital que hem rebut. Som éssers donats. R. Guardini. Una energia amagada en l'interior del més íntim de nosaltres mateixos, Bergson – Agustí. però sempre a punt d'esdevenir conscient i efectiva, a mesura de la nostra fidelitat a l'ésser rebut.

Hem anomenat la reflexió. Aquí l'entenem com l'acte de prendre consciència de la vida, d'aquella vida amagada amb Crist en Déu. Col 3,3. i que, en la maduresa, es converteix en intuïció. Aquella intuïció que denota una connivència amb la realitat i que fa possible la decisió.

Escoltem unes paraules de Jaspers referents a la decisió i a la reflexió: La decisió existeix només per la il·luminació que sorgeix de la reflexió. I parlant del saber fonamental diu: La resposta al misteri de la vida... no ens és donada a través d'un coneixement, sinó que, per molt estrany que resulti, prové d'una decisió. Aquesta decisió és la fe... La fe és la llum que ens posa en contacte amb la Realitat. Aquests dos textos de Jaspers no es contradiuen, ja que parla de dos nivells de coneixement. La fe és també coneixement, però un coneixement que no neix d'un impuls cec, sinó d'una presa de consciència: una reflexió, la qual dóna peu a una nova llum. La llum pròpia del nou ésser. P. Tillich. I aquesta nova llum és la que prové de la decisió: del cor net. No és, per tant, fruit de l'especulació racional. Quan el creient accepta de cor la Realitat, aquesta li obre els seus secrets.

Així doncs, la decisió és l'acte en el qual es manifesta l'energia vital i que esdevé fe i llum en aquell que opta per creure.

I la intenció és, en aquest context, sinònim de desig. Diu Teilhart de Chardin que així com no podem estar un moment sense respirar, de semblant manera no estem un moment sense desitjar quelcom, conscientment o inconscient. Sempre que ens disposem a fer quelcom estem empesos per un desig, una intenció.

La intenció és com allò que qualifica els nostres actes i, al mateix temps, ens fa ser allò que en realitat som: Si estimes terra ets terra, si estimes Déu.. ets déu.. Agustí.

No està de més, recordar que Jesús va dedicar una part del seu sermó de la muntanya a parlar del judici: No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Mt 7,1-2. Per tant, hem de tenir molta cura a no fer un judici sobre les intencions dels altres.

Fàcilment interpretem la intenció amb què l'altre o els altres diuen o fan alguna cosa, sobretot quan d'una manera especial ens ateny personalment. La manera com tenim d'interpretar les paraules i les accions dels altres és com la marca de fàbrica que ens identifica

N'hi ha que, de primer moviment, interpreten negativament les intencions de l'altre o dels altres. Altres, al contrari, tendeixen a jutjar-les positivament. En tot cas, no jutjar-les sembla l'actitud més adequada.

M'ha semblat veure, en els transcurs dels llargs anys de la meva vida i en els llocs molt diversos on he viscut, que del fet d'interpretar negativament o positivament les intencions dels altres depèn, en molta part, el benestar o el malestar personal. Fins i tot el trencament d'amistats i formes de vida, poden ser causats per la interpretació que fem de les paraules o dels fets de l'altre. Hem de pensar que la vida de cada ésser humà és un misteri.