20 - Axiologia

LA FE I LA LLEI

La fe i la llei són dos valors espirituals que formen part essencial de l'esquema doctrinal de tota religió. Però un dels dos és el fonamental, el que dóna sentit i coherència a l'altre.

Els dos conceptes són importants i necessaris. No es tracta, doncs, de escollir-ne un i deixar l'altre. Però sí que es tracta de saber quin és el concepte fonamental que dóna sentit i valor a l'altre d'aquests dos i després a tots els altres. Per començar recordem que Pau ens dóna la resposta, quan diu: L'home és justificat per la fe. Rom 3,28.

Aquí, però, ens interessa veure de quina manera la religió, en el curs de la seva història, ha interpretat i viscut aquests dos valors. La qualitat d'una religió depèn de com s'entén i es viu, en la pràctica de cada dia, la relació entre fe i llei.

Una mirada a la història religiosa més propera a nosaltres, és a dir, a la d'occident, ens mostra que allò que fa 2000 anys va marcar un canvi entre dues religions: la jueva i la cristiana, vist des del punt de vista del cristianisme, va ser el pas de la llei a la fe. Entesa la fe com el dinamisme que dóna forma a la vida i com a punt de referència últim indispensable per obtenir la salvació. Tota altra cosa en la religió és derivació i comentari.

El canvi de visió va començar en la Pentecosta. Però va ser Pau qui va tenir la intuïció profunda de veure la importància de la fe pel damunt de la llei. Va ser ell qui va promoure un canvi radical en la manera d'entendre i practicar la religió. La narració de la conversió de Saule, convertit en Pau es pot entendre com el punt de partida de la nova religió a partir de la qual es va prendre consciència, a poc a poc, del missatge de Jesús de Natzaret.

La conversió de Pau narrada pels Fets dels Apòstols representa la posada en pràctica del consell de Marc, entès com la condició d'entrada al Regne de Déu: S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova. Mc 1,15. Aquí hem de recordar que, segons els entesos, la conversió de la qual parla Marc vol dir canvi de mentalitat.

El canvi de mentalitat no solament implica un canvi de costums, sinó una manera diferent de veure i entendre la religió i la vida, la qual cosa toca les fibres més profundes de l'ésser humà, capgirant el dinamisme que dóna sentit i força al pensament i a l'acció. És com el néixer de nou predicat per Jesús.

En realitat, la nova religió no canvia res del que es considera important. Ho diu el mateix Jesús: No us penseu que he vingut a abolir la Llei o els Profetes; no he vingut a abolir, sinó a dur-los a la plenitud. Mt 5,17. De fet en l'anomenat Antic o Primer Testament hi ha pàgines sublims sobre l'amor a Déu i al proïsme.

En el fons es tracta de canviar el nivell de consciència des del qual es veuen i s'aprecien les coses. I això és el canvi de mentalitat. L'Evangelista Joan ho vol posar de relleu, al principi del seu Evangeli, en la pregunta que els deixebles fan a Jesús: On vius? Com si preguntessin: ¿Des de quin nivell de consciència fas el que fas i dius el que dius? ¿Ens parles des de la fe o des de la llei?

Aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer sempre nosaltres abans de les interminables reunions i els seus inacabables temes sobre organització i planificació...

També hem de ser conscients que el canvi promogut per Pau no va durar gaire. Fins i tot en el seu temps no totes les comunitats de creients van ser-hi fidels. En aquest sentit recordem les paraules duríssimes dirigides als gàlates: Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar...? Responeu-me només a això: ¿vau rebre l'Esperit perquè havíeu complert les obres de la Llei, o perquè vau acollir la predicació de la fe? ¿ Tan insensats sou? Havíeu començat rebent l'Esperit, ¿i ara acabareu fent les vostres pròpies obres? Ga 3,1-3.

Aquí, fem una pregunta: ¿voleu dir que, sobretot als qui ens anomenem ministres de l'església, no ens aniria bé escoltar aquestes paraules de Pau com dirigides a nosaltres avui dia?

Dèiem que, si féssim, encara que sigui per sobre, un cop d'ull a la història cristiana des de Constantí fins al dia d'avui, contant amb els alts i baixos propis de tota història, veuríem que la nova intuïció religiosa de Pau ha quedat aparcada i no s'evidencia un canvi de mentalitat a curt plaç. Malgrat tot, esperem -aquest era el desig esperançat de R. Panikkar- que el futur sigui diferent i comencem a tornar a viure de la fe i no de la llei.

De fet, després de 2000 anys d'història cristiana seguim parlant de la fe, però la norma de conducta pel que fa a les celebracions religioses és la Llei, és el Dret Canònic. Un exemple clar és l'eucaristia. Les normes que regulen la celebració de les nostres eucaristies, són extretes del Dret Canònic i no s'assemblen en res a les maneres de celebrar la fe que tenia aquell “laic” anomenat Jesús. Les nostres eucaristies no s'assemblen al sopar de Jesús fet a casa de Mateu i els seus companys, ni a la multiplicació dels pans, ni a la taula on el Mestre va partir el pa amb els deixebles d'Emmaús, ni tampoc a l'esperit de l'últim sopar...

L'intent que es va fer al principi de l'era cristiana de compartir el pa com a germans va fracassar. Va sorgir el problema degut a la diferència entre rics i pobres a l'hora de compartir el pa i la taula i es va optar per “legalitzar” aquell acte creat per a “compartir”.

Avui continuem veient en l'església catòlica, no en l'ortodoxa, la diferència incomprensible als ulls de la raó i de la fe, entre nens i adults. Diferència celebrada, a més, en l'invent de les primeres comunions. Fet que està a les antípodes de l'Evangeli o del pensament de Jesús que davant la reticència de la gent gran va dir: deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells. Mt 19,14. Hom es pregunta: ¿és que el Jesús eucarístic és més gran en dignitat que el Jesús de l'Evangeli?

Si entenguéssim el simbolisme (el sentit espiritual) d'aquelles paraules evangèliques ens esgarrifaríem del que nosaltres fem amb els nens en les assemblees eucarístiques. És ironia i al mateix temps llastimós, pensar i creure que els adults sabem millor que els infants qui és Jesús el Crist! Els grans sants, aquells que han copsat una mica més qui és Jesucrist, són aquells que s'han fet com els infants. Nosaltres ho fem al revés: volem que els infants siguin adults !?