9

EL LLENGUATGE

 

La reacció fonamentalista d’alguns per fer front a extravagàncies i superficialitats d’altres moviments avantguardistes tampoc no és la solució a l’hora de buscar un llenguatge apropiat per expressar i celebrar la fe i la vida.

 

I no podrem trobar un llenguatge adequat si no és des d’un nivell alt de consciència. De la mateixa manera que no podem veure el poble sencer que està al peu de la muntanya si no és des del cim, perquè des de la meitat de la muntanya només en veiem una part... així no podrem valorar i parlar d’una manera correcta les diferents formes d’expressar la fe i la vida que tenen les diverses cultures si no és des de l’alçada ( o profunditat) del contingut essencial de la realitat.

 

Ens interessa tenir una unitat de pensament que sigui com la columna vertebral d’un cos viu, tant si se l’anomena humanitat, “cos de Crist”, com d’una altra manera. Panikkar

La unitat en la diversitat és l’ordre, va dir sant Francesc de Sales.

 

La pregunta que ens hem de fer i que fa Panikkar és aquesta: Com podem crear un llenguatge que no sigui restrictiu, però que sigui, tanmateix, concret, entenedor i alhora profund? Ha de considerar les diferents tradicions com a tals i fer-ne ús, però alhora ha d’evitar de caure en els perills de l’absolutisme..  El llenguatge ha de trobar-se en el terreny de la condició humana fonamental.. en allò que ens caracteritza com a éssers humans, que ens fa éssers humans.

 

Per abordar aquesta qüestió, diu Panikkar, he desenvolupat la concepció d’una “quaternitat perfecte”. D’una quàdruple imatge de l’home... I remarca: de fet, aquest símbol de la quaternitat es troba en diverses tradicions occidentals, orientals i meridionals.

A partir d’aquests símbols volem parlar de quatre centres i situar al bell mig cada un dels trets fonamentals referents a la humanitat.

Atribuirem a cada un d’aquests centres símbols determinats, a cadascun un element de la natura, una paraula de l’antropologia grega i índia, una possibilitat humana, una manifestació filosòfica, una situació de l’activitat humana i un camp antropològic.    

 

És com si digués: volem fer més visible la realitat per mitjà de diverses expressions simbòliques que són com els raigs de llum que dimanen del sol etern de la Veritat. No és fàcil. Ja Emerson va fer aquesta constatació: La major part de les persones no veu el sol, almenys, la seva visió, no passa de ser completament superficial.  

 

El que importa és la dignitat essencial de l’ésser humà, ja que l’ésser humà és un microcosmos, una imatge del tot, una guspira del foc infinit.

I afegeix: Aquesta imatge intercultural de l’ésser humà ens permetria potser de superar l’escissió de la realitat actual... Podria transformar en polaritats creatives les diferents ruptures sorgides d’una lluita destructora entre l’Home i la Terra, subjecte i objecte coneixement i amor, art i ciència, masculí i femení...

Segueix dient: Això és vàlid també per al darrer esquinçament de la realitat, a saber, entre Home i Déu, temps i eternitat, creador i criatura.

 

La “quaternitat perfecta” ens ha d’oferir la possibilitat de practicar una espiritualitat autènticament humana i apropiada, la base d’una nova actitud espiritual de la persona en relació amb ella mateixa, amb l’altre, amb el món que l’envolta i també amb tota la realitat que tot ho abraça, que en moltes tradicions s’anomena Déu.

 

L’ésser humà no pot despendre’s de les tradicions, però les ha de valorar amb llibertat: No hi ha només el que és natural en l’home. La natura humana és també cultura, l’home té una natura cultural...

I des d’aquest capteniment hauríem d’abraçar el tot integralment o bé, dit d’una altra manera, experimentar la nuesa de la vida: descobrir el centre que tan sovint és ocultat per activitats d’ordre divers.  

 

El que intento de presentar amb aquesta descripció és una certa síntesi, una destil·lació o essència de diverses tradicions humanes.

La quaternitat aplega en noms i aspectes diferents el tot que es vol posar de relleu.  

 

Els símbols a través dels qual Panikkar ens presenta els diversos valors culturals i humans que tenen i han tingut lloc en la història de la humanitat, són quatre; i els analitza a partir d’aquests quatre elements: Terra, aigua, foc i aire, i que relaciona amb l’ésser humà d’aquesta manera: Terra i cos, l’aigua i el jo, foc i ésser, aire i esperit.

 

Exposat més explícitament, anotem que relaciona la Terra amb el cos, la individualitat, amb fer el bé, amb el desvetllament i l’àmbit moral. L’aigua amb l’ànima, el jo, el saber, el coneixement, la raó, la veritat, el somiar, la psicologia. El foc amb la polis, la ciutat, amb un mateix, amb la devoció, l’ens, el dormir i l’òntic. L’aire amb el cosmos, el no res, l’alè, l’esperit, l’èter, l’espai buit, el silenci, la mística.

 

Amb altres escrits anirem analitzant cada un d’aquests símbols dels quals ens parla Panikkar.

 

Ara acabem avui aquí recordant la inquietud del mateix Panikkar en parlar d’aquestes coses a causa de la dificultat derivada del llenguatge sempre limitat quan es tracta del que és fonamental a la vida... i que, necessàriament, a l’hora d’exposar aquest tema, sempre serà parcial, és a dir, no total, però que no pot deixar de parlar-ne, perquè en el fons, tots tenim set i necessitat de veritat i d’infinit...