6 – CONEIXEMENT

La nova era axial que s’està gestant demana un canvi de mentalitat que, en el context del món religiós, es fa efectiu d’una manera especial en el fet d’alliberar el concepte de religió d’unes limitacions que se li han imposat, reduint la religió a uns actes específics anomenats religiosos i, al mateix temps, menystenint els actes anomenats terrenals... Per això, alguns mestres de l’esperit ens adverteixen dient: Per al creient tot és sagrat, i també: tot acte humà es pot convertir en un acte religiós.

 

És en aquest context que parlem del que Panikkar anomena “secularitat sagrada”.

Però, abans volem recordar que el tema no és tan nou ni original com pot semblar. Sempre, en el transcurs de la història hi ha hagut pensadors preocupats pel que és essencial i per la llibertat espiritual dels creients, intentant superar la mediocritat dels qui, seguint la llei del mínim esforç, se cenyeixen al compliment extern de la llei imposada per l’autoritat institucional i es deixen portar per la rutina que els deslliura de pensar i de mirar més enllà...

La carta als gàlates és un bon exemple de com és de fàcil acomodar-nos a la llei, que ens dóna una falsa seguretat, ens estalvia de la pròpia responsabilitat i ens deslliura d’enfrontar-nos amb la realitat de la vida. Les paraules amb les quals Pau recrimina als gàlates són taxatives i punyents: Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar... havíeu començat rebent l’Esperit, i ara acabareu fent les obres... de la llei. I els posa davant de l’alternativa que han seguit: vosaltres que preteneu ser justos en virtut de la Llei, us deslligueu de Crist. I els diu: per als qui viuen en Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no (haver complert la llei), només compta la fe que actua per l’amor. 

 

Escoltem doncs ara Panikkar que ens parla de la secularitat sagrada com del lloc on es pot viure i “practicar” també la religió i la vida espiritual a fons:

El descobriment de la “secularitat sagrada” ens sembla ser el catalitzador perquè la transformació no sigui només un canvi de vestit, una nova moda. Estem parlant d’una mutació històrica. 

Per massa temps la ben o mal anomenada religió s’ha presentat com relligant-nos amb un Ésser transcendent a expenses de la immanència de l’Ésser en els éssers. Provocant d’aquesta manera l’escissió de l’ésser de l’home amb l’Ésser de tota la realitat.

La defensa de la sacralitat del món es presenta com el fet de relligar aquests dos camps, sense confondre’ls tanmateix.  

 

El “segle” és el cos de la Divinitat 

La secularitat està relacionada amb una peculiar experiència del temps com a ingredient “essencial” de la realitat, i per tant també de l’home. La secularitat és una “novetat” que transcendeix cronologies i cultures i acaba convertint-se en un mite general. 

 

Molts savis, en el curs de la història, han experimentat que la veritable dimensió secular de la realitat és quelcom definitiu i no merament passatger, encara que no ho hagin reduït tot a aquesta dimensió.