9 – CONEIXEMENT

Intentem tenir una nova percepció de les coses de sempre; aquell canvi de mentalitat que el moment històric actual ens demana. Un exemple d’aquesta nova percepció l’hem vist a través del terme “secularitat sagrada” amb la qual es vol posar de relleu que la religió també es pot practicar fora de les esglésies.

Avui insistirem en el mateix tema, però el terme que farem servir serà el món. I l’autor que ens ajudarà a aprofundir aquesta meditació serà Teilhard de Chardin.

El “món” ha passat de ser un dels tres enemics de l’ànima, segons el Catecisme tradicional, a ser l’objectiu de les nostres esperances de perfeccionament i plenitud.

El llibre en el qual aquest científic i home espiritual explica el seu pensament té per títol: El Medi Diví. I en començar-lo el dedica “als qui estimen el món”. Escoltem-lo en alguna de les seves meditacions:

Ara sí que la Terra em pot agafar en els seus braços gegantins. Ja pot emplenar-me de la seva vida o tornar a recollir-me dintre de la seva pols. Pot guarnir-se davant els meus ulls amb tot el seu encís, amb tots els seus horrors, amb tots els seus misteris. Pot embriagar-me amb el seu perfum de tangibilitat i d’unitat. Pot fer-me caure de genollons per l’esperança que va madurant en el seu si.

Teilhard ens parla de la integració de l’Home en el Cosmos, i diu: Vivim enmig del filat densíssim de les influències còsmiques, com en el si de la massa humana, o com entremig de miríades d’estrelles, sense prendre lamentablement consciència de la seva immensitat.

Si aspirem a viure la plenitud de la nostra humanitat i del nostre cristianisme, cal superar aquesta insensibilitat.

Abans de continuar amb les reflexions d’aquest pensador i místic voldria posar de relleu la semblança de pensaments (encara que la forma literària i el context cultural-personal sigui diferent) amb la intuïció cosmoteàndrica de la realitat, de R. Panikkar. Diu així aquest autor: La intuïció cosmoteàndrica de la Trinitat considera que la Realitat en la seva totalitat... consta d’una dimensió divina, una altra d’humana i una altra de còsmica.

En els dos autors el cosmos, la terra, el món, no solament són quelcom bo, sinó que formen part de la Realitat última de la qual nosaltres en som part. Diu Panikkar: ni l’Home és sense Deu, ni Déu sense l’Home. I en una altra part diu: Déu, Home i Món es troben, per dir-ho així, en una íntima i constitutiva col·laboració per construir la realitat, per fer avançar la història, per continuar la creació.   

Per descriure la Realitat que ho abraça tot: Déu, Home, Cosmos, en Panikkar ens parla de la Trinitat cosmoteàndrica, i Teilhard de Chardin a partir del fet cristià de l’Encarnació del Verb, ens parla del Medi Diví, a través del qual arribem a la mateixa Realitat.

 

Teilhard ens parla de la integració de l’Home en el Cosmos: Vivim enmig del filat densíssim de les influències còsmiques, com en el si de la massa humana, o com entremig de miríades d’estrelles; aspirem, doncs, a viure la plenitud de la nostra humanitat i del nostre cristianisme!