15 – CONEIXEMENT

Si n’hi hagués cap de perfecte entre els homes, el tindrien per no res, si li faltava la saviesa que ve de vós.  Sav 9,6.

Quan parlem de la saviesa estem parlant del coneixement espiritual; d’aquell coneixement, anomenat “tercer ull” l’abast del qual i la seva naturalesa encara ens queda lluny de comprendre i de tenir clara consciència de quin és el seu lloc i què significa en el context de la praxi religiosa...  

Aquesta falta de consciència també es manifesta en el nostre estil de vida i de fer les coses. Recordem: Un és el coneixement sensorial, l’altre l’intel·lectual i un altre l’espiritual.

I la renovació de la religió quedarà lluny de ser del que ha de ser si no som capaços de distingir, en la pràctica del nostre obrar i en allò que alimenta la nostra fe, aquestes dues classes de coneixement. El coneixement intel·lectual incideix en les formes i formulacions dels dogmes i sagraments; el coneixement espiritual fa referència al significat espiritual dels dogmes i sagraments i que és allò en el qual descansa la voluntat i, per tant, allò que indica el que som en vistes a l’eternitat... en definitiva a allò que ens salva...  

El coneixement espiritual ja el tenim tots com a possibilitat. Només cal que no posem obstacles amb el nostre comportament a fi que aquesta possibilitat pugui esdevenir realitat. Recordem la importància que el Mestre Eckhart dóna al “deixar fer més que al fer”, i per tant, importància a la puresa de cor, a la fidelitat a si mateix, al silenci... aquest silenci que sant Ireneu anomena “matriu de la paraula”, i per tant també: matriu de la saviesa.

La saviesa es fa realitat a força de virtut, no a força d’estudi, com és el cas del coneixement intel·lectual...Entenem per virtut aquella actitud o disposició interior, aquell dinamisme de l’ésser humà que el defineix com “l’ésser humà sense engany”. Jo 1, 47. És aquell que fa el que ha de fer, d’acord amb la Voluntat de Déu.

En el camp de la renovació tenim tendència a quedar-nos ancorats en el coneixement intel·lectual que té en compte les formes i la necessitat de canviar-les o renovar-les. I el que és essencial –els fonaments de la casa- ens queda desapercebut. I l’essencial només s’hi pot arribar amb el coneixement espiritual. Aquestes coses, diu Panikkar, només es poden comprendre amb el “tercer ull”.

Encara continuem deixant la saviesa per als i per a les especialistes o per als moments de pregària i meditació personal... i la saviesa ha estat sempre la riquesa del poble senzill... la saviesa és l’experiència màxima de la vida... la saviesa és pietat, joia, llibertat... Panikkar.