14 – CONEIXEMENT

El Coneixement espiritual és part de la força espiritual de la matèria... L’actitud més apropiada, d’acord amb una nova visió de la realitat, no és la de “fugir del món” i anar al desert, actitud pròpia només d’algunes vocacions, com la de Joan Baptiste, sinó la de Jesús que es queda en el món enmig dels humans, i des d’aquest lloc humà i terrenal, viu la vida de l’esperit.    

Unes paraules de Pau ens inviten a considerar el Món, la Terra, com formant part de les nostres inquietuds i esperances...: L’univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: l’univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat sinó perquè algú l’hi ha sotmès, però manté l’esperança que també ell serà alliberat de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part. Rom 8,19-22. 

I Teilhard de Chardin ens diu: La nostra ànima es troba i s’uneix amb la vida a un determinat nivell. Ara bé, tot just es troba engatjada en l’Univers en el seu punt particular, se sent assetjada i penetrada pel mar d’influències còsmiques que ha d’ordenar i assimilar.

Mirem al voltant nostre: les ones s’atansen de tot arreu i des del fons de l’horitzó. Per totes les escletxes el sensible ens inunda amb les seves riqueses: aliment per al cos i nodriment per als ulls, harmonia de sons i plenitud del cor, fenòmens desconeguts i veritats inèdites. Tots aquests tresors, totes aquestes crides, tots aquests desvetllaments sortits dels quatre punts cardinals del Món, travessen a cada instant la nostra consciència. 

Si aspirem a viure la plenitud de la nostra humanitat... val la pena que emprenguem el saludable exercici que consisteix a seguir, prenent com a punt de partença les zones més personalitzades de la nostra consciència, les prolongacions del nostre ésser a través del Món.

El nostre ésser espiritual s’alimenta contínuament de les innombrables energies del Món tangible. 

És ben normal trobar-se amb gent que, sense escarafalls i amb naturalitat, viu amb una consciència clara de ser un àtom o un ciutadà de l’Univers.

Volem veure Déu pertot arreu: veure’l en el més secret, el més consistent, el més definitiu del Món.

Ens hem d’acostumar a veure les coses amb altres ulls... orientar-se amb una llum que es reflecteix sobre la matèria per tal d’espiritualitzar-la. Els homes en els seus esforços cap a la vida mística, han cedit sovint a la il·lusió d’oposar brutalment l’ànima i el cos, l’esperit i la carn, com si es tractés del bé i del mal;  però, què se’n faria dels nostres esperits, Déu meu, si no tenien el pa dels objectes terrenals per a nodrir-los i el vi de les belleses creades...