4- NIVELLS DE CONSCIÈNCIA

Deixant de banda les antigues discussions escolàstiques sobre què és primer:   la voluntat o la intel·ligència, presentem aquí uns textos bíblics en els quals a vegades es presenta el bé com a fruit de la llum i altres vegades és el bé el causant de la llum... De fet podríem dir que són dues cares de la mateixa realitat. Com en el sol, per exemple, que és considerat com un símbol de la divinitat: ens visitarà un sol que ve del cel.. diu Lluc: Lc 1,78. hi veiem dos  elements que formen part de la mateixa realitat: llum i calor.

Vegem ara, doncs, en alguns textos bíblics, la relació entre la llum i el bé; entre la veritat i la bondat: Comparteix el pa amb els qui passen fam i llavors brillarà com l’alba la teva llum. Is 58,7-8. Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. Mt 5,8. Jo t’he fet llum... perquè portis la salvació... Is 49,6.  Els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat. Ef 5,9. Que brilli la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres... Mt 5,16.

Citem també uns textos de R. Guardini: És manifest que tota realitat només és real des del bé. Una autèntica virtut representa una mirada a través de tota l’existència de l’home. De la bondat eterna de Déu davalla la il·luminació...

I Panikkar ens diu: Destaquem el caràcter actiu i transformador del coneixement: hom esdevé allò que coneix i, alhora, només coneix allò que hom està disposat a esdevenir.

El saber de la saviesa no és una activitat purament racional, sinó sobretot un contacte amb la realitat... La saviesa inclou la veritat i la bondat; el coneixement i la virtut: La saviesa és la seu de la llibertat. Saviesa és pietat. La saviesa és pau, joia i llibertat.

En definitiva el que voldríem posar de relleu una vegada més, que quan parlem de religió, el coneixement intel·lectual és el que s’empra per a formular doctrines, dogmes, ritus i lleis... tot allò que es refereix a l’estructura de les institucions, però quan en referim a les veritats fonamentals proposades en els textos sagrats que formen l’ànima de la religió i han de formar la consciència dels creients és el coneixement espiritual: sapiencial, anomenat també simbòlic o anagògic, el que hauríem de tenir sempre present en les nostres reunions de formació permanent... 

No era aquest el llenguatge de Pau? Escoltem-lo: Qui coneix allò que hi ha en l’home fora del seu propi esperit?  I aquest és el tema del nostre ensenyament, que no es basa en cap pedagogia del saber, sinó en una pedagogia de l’Esperit, amb què expressem, així, les coses de l’esperit amb categories d’esperit. 1 Co 2,13.