3 – NIVELLS DE CONSCIÈNCIA

Si de veritat volem donar un pas endavant en la comprensió de la fe i de la religió, hem de superar la nostra ignorància i superficialitat en relació al món de la mística: del misteri, del coneixement espiritual, d’aquell coneixement que no és fruit de l’estudi, sinó de la puresa de cor: Benaurats els nets de cor, perquè ells veuran...  

I parlant de la mística recordem aquelles paraules de l’eminent teòleg K. Rahner: el cristià del futur o serà místic o no serà cristià. L’atzucac sorgeix quan  no anem a fons... No fem bon ús del llenguatge i seguim –en aquest tema- copsant les paraules com a signes i no com a símbols. No anem a fons en el seu significat espiritual. Ens quedem en la riba del món espiritual, no anem més endins, més a fons del mar de la vida... el que és essencial ens queda desapercebut. Quan estudiem o llegim entenem conceptes i no paraules...

Fàcilment continuem identificant la mística amb els fenòmens extraordinaris o amb el sentit miraculós i esotèric de les paraules que descriuen la dimensió espiritual de la vida i de la fe o amb els exercicis propis de la vida interior...

 

I tanmateix si quan parlem del món espiritual desatenem el seu caràcter humà, estem, com diu la dita, ruixant fora de test... estem completament al marge... ens queden a fora, pensant en quelcom que considerem lluny de nosaltres. Ens passa com a sant Agustí quan deia: Tard us vaig estimar, oh bellesa tan antiga i tan nova, tard us vaig estimar! I vet aquí que vós éreu dins de mi, i jo era fora de mi mateix, i jo us cercava al defora i em llençava deforme com era, cap aqueixa bellesa de les vostres criatures. Vós éreu amb mi, però jo no era amb vós.

La saviesa és la més humana de les virtuts i al mateix temps la més espiritual, la més divina... Quan parlem de reformar els costums... si no ens volem quedar només saltironant per les branques: en les formes externes basades en conceptes i en estils que estan de moda... hem de donar més importància a  allò que és essencial i que sovint ens queda amagat.

Segurament parlem i llegim textos que es refereixen al món espiritual, però no som conscients del que aquest món significa. Així, quan parlem de la reforma de l’església ens limitem a pensar en les formes a través de les quals expressem i celebrem la religió, però l’estil de vida de Jesús i l’essencial del seu missatge queden lluny de la nostra comprensió o del nostre estil de vida...

Estem parlant d’un coneixement que no és propi de principiants. Per això deia Pau: De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa... amagada en el designi de Déu... 1Co 2,6-7. I Jesús sabia que no es podia fer entendre pels seus deixebles que estaven començant el seu camí i els deia: Moltes coses tinc encara per a dir-vos, però ara no les podeu suportar. Jo 16,12. I, nosaltres, les podem entendre i viure?...