4 – LA DIMENSIÓ ESPIRITUAL

El Mestre ens diu: Ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Jo 3,3.

I ens preguntem ¿què vol dir: néixer de dalt? I Nicodem li diu a Jesús: ¿Es que algú pot néixer de nou? Nicodem no entenia el significat de les paraules que fan referència al món espiritual. I nosaltres ¿estem gaire lluny de la inòpia de Nicodem? Tot allò que fa referència a l’esperit se’ns fa difícil de capir.   

Arrisquem dir que néixer de dalt vol dir viure de l’Esperit. Ara bé, la vida de l’esperit, què és? Intentem, de mica en mica, anar a fons en el significat i en la realitat de la dimensió espiritual. De la carn en neix carn de l’Esperit en neix Esperit. Jo 3,6. No han nascut per descendència de sang ni d’un desig carnal, ni d’un voler humà, sinó de Déu mateix. Jo 1,13.  Néixer i viure de l’esperit és tot un repte. És opció pròpia de la llibertat.  

Si volem entendre aquestes coses de l’esperit no les hem de mirar “des de fora”: des del món intel·lectual o del món sensorial. Sinó des de dins: des de la dimensió espiritual del nostre ésser rebut, és a dir, des de l’experiència. Ens hem de identificar: crear empatia, amb el món espiritual si el volem comprendre...

També hem de tenir present la nova manera de parlar de les coses de la religió. Acceptant per endavant les diferències històriques i culturals, amagades en el llenguatge que s’empra, ens equivocaríem si penséssim que aquesta manera nova de veure les coses és només una moda actual... més aviat és fruit de tornar a veure les coses des del contingut essencial.

Però, escoltem l’opinió de Panikkar al respecte: La humanitat, en el moment present, està davant d’una mutació, i la reflexió teològica contemporània ja no pot continuar pensant legítimament amb les categories acostumades... les preguntes centrals han de ser pensades de nou...   

Pensem que si no superem els estereotips que hem anat elaborant, no donarem seriosament un pas endavant. Es tracta de mesurar la mateixa realitat amb paràmetres diferents, i de contextualitzar les paraules de sempre en el context propi del món d’avui. Els termes de societat laica i secularització, per exemple, ens fan por. Ara bé, amb una visió de més altura Panikkar ens presenta el seu programa d’una secularitat sagrada com una manera actual de comprendre i viure la religió.

Posem un altre exemple de lectura diferent. Aquesta vegada de la paraula: religió. La lectura és de Panikkar: Per religió entenc aquella activitat mitjançant la qual els homes alliberem l’univers, el deslliurem, en participem, l’embellim i el perfeccionem. Ho fem en tant que alliberem, deslliurem o perfeccionem el microcosmos que som nosaltres mateixos. I també diu: Escriure és per a mi un acte religiós.