EL LLENGUATGE

Parlarem del llenguatge. Tots hauríem de desitjar el fet de saber fer un bon ús del llenguatge. La paraula és de totes les accions de l’home la més perfecta i la més pura. Lavelle. No és indiferent l’ús que fem del llenguatge i les seves conseqüències no es limiten a ser un bon o mal orador, un bon o mal escriptor.

La qualitat de la vida dels éssers humans depèn en molta part del llenguatge: La corrupció de la paraula i de l’escriptura és la marca de totes les altres corrupcions: n’és l’efecte i la causa. I hom no pot pensar en purificar una i l’altra sense purificar primerament la pròpia ànima. Lavelle

Sense el llenguatge seríem com robots, no arribaríem a ser el que som i hem d’arribar a ser com a espècie humana. Per altra banda, degut al caràcter polisèmic de les paraules, no és fàcil fer un bon ús del llenguatge, sobretot quan es tracta del llenguatge simbòlic o espiritual. A mesura que el llenguatge esdevé més perfecte –diríem més profundament humà- cerca evocar estats d’ànima en lloc de representar coses. Lavelle

En general podríem dir que no hem estat a l’altura dels textos espirituals. No els hem entès, fora de casos concrets. Certament que és fàcil saber anomenar les coses pel seu nom, ho aprenem a l’escola. És la dimensió material del llenguatge.    

En canvi, per poder entendre un text espiritual, sigui dels anomenats sagrats o d’altres, no és tan fàcil. Sovint ens quedem en la dimensió intel·lectual del text que, tenint en compte les lleis de l’hermenèutica i de la semàntica i el gènere literari que por ser històric, doctrinal, poètic, parabòlic, al·legòric... pensem que amb això ja n’hi ha prou per entendre el text. Malgrat tot: Estem cridats a situar-nos i viure al nivell de l’essència i això ens força a retrobar l’ús pur, edificant, de la paraula i de l’escriptura. Lavelle

Ara bé, per copsar el sentit d’un text espiritual, cal estar i viure en el mateix nivell de consciència en què viu l’autor del text. El text espiritual és fruit de vivències i d’experiències de vida del qui escriu i no tant d’un estudi intel·lectual; encara que aquest hi ajudi.   

El text de Jo 1,38-39, llegit en clau espiritual, sembla que fa referència a aquesta qüestió. Mestre, on vius? li pregunten els deixebles a Jesús. És com si preguntessin: en quin nivell de consciència vius i des del qual ens parles? I Jesús els respon: veniu i ho veureu... i es quedaren amb ell aquell dia. Aquest quedar-se amb ell evoca el fet de conviure, experimentar, segon Panikkar, no solament escoltar... Des d’un nivell baix de consciència, no entendrem el textos espirituals per més estudis que tinguem. Ens quedarem amb la lletra i la lletra mata, diu Pau, és l’Esperit el qui dóna vida. 2Co 3,6.