2 – SOBRE EL LLENGUATGE

El llenguatge no és solament un fet cultural, sinó també humà. D’aquí que quan es fa un mal ús de la llengua o se la destrueix o se la fa desaparèixer no solament es destrueix la cultura sinó també l’ésser humà.

Respecte al llenguatge diu Panikkar: Tinc la impressió que actualment duem a terme un genocidi lingüístic. No deixem morir només els arbres, sinó també les llengües dels homes. En aquest segle han desaparegut ja més de mil llengües...

Les llengües no són només instruments, sinó que cada llengua és un món sencer... cada llengua és una riquesa de la vida humana... hem fet violència a les llengües tractant-les com si fossin només mitjans d’informació...

Investiguem, doncs, l’essència del llenguatge i el seu sentit simbòlic, escoltant el que ens diuen alguns pensadors. Lavelle és un d’ells i ens diu: Quan diem que el llenguatge és una institució, no hem de pensar que això vol dir reduir-lo a una convenció arbitrària adoptada per l’home per designar les coses

 

Ve a dir, com també diu Tillich, que les paraules no són solament signes convencionals, sinó també expressions naturals, que tenen una relació pregona amb la natura. I segueix dient Lavelle: Contràriament al que hom pensa, el llenguatge no és fet principalment de signes. No hem de separar erròniament el llenguatge de la natura...

Hom se serveix de signes per regular els moviments del cos en l’espai i en el temps o per  reconèixer els objectes sobre els quals ens relacionem per fer alguna cosa. Ara bé, la invenció del llenguatge té sovint fonts molt més profundes. Si el llenguatge és una acció...  un assaig amb el qual jo mesuro l’interval entre el que jo sé o el que jo penso i el que jo puc fer, el llenguatge em fa participar de la creació simultània de mi mateix i de les coses, i les uneix.

Un llenguatge artificial que només compren signes convencionals no és pròpiament parlant un llenguatge.

Escoltem ara el que ens diu Emerson: La naturalesa posa el llenguatge al servei de l’home. La naturalesa és el vehicle del pensament...: 1) les paraules són signes de les realitats naturals. 2) Les realitats naturals particulars són símbols de realitats espirituals particulars. 3) La naturalesa és el símbol de l’esperit.

Si sondegem fins a les seves arrels cada paraula utilitzada per expressar un fet moral o intel·lectual, es descobrirà que ha estat copsada d’algun fenomen material...: correcte significa recte; equivocat significa retorçat; Esperit significa originalment vent... Tot fet natural és símbol d’algun fet espiritual...: L’home enfurismat és un lleó; l’astut, una guineu; l’home ferm és una roca, i el savi, una torxa. El xai és innocència; la serp és el rancor sibil·lí; les flors expressen els afectes delicats; la llum i l’obscuritat són expressió familiar per al coneixement i la ignorància; i la calor, per l’amor...