1 – MAR ENDINS

(Aquests textos són per meditar, no per llegir...)  -tots els subratllats són meus-

No ens hem de limitar a saber que el sentit simbòlic de les paraules es refereix al món de la dimensió espiritual de la vida o de l’ésser humà... hem d’aprendre a llegir-lo. Hem de gaudir de l’actitud adequada, sense la qual no serem capaços de descobrir els tresors de vida humana-divina que hi ha ens els textos dels Evangelis i d’altres escrits...

La ciència ha descobert noves formes de vida, però la vida és la mateixa. En aquest sentit els Evangelis –paraules de vida- són tan actuals com en el temps de Jesús. Cal saber veure el que és essencial alliberant-lo de la lletra que mata... Cal saber “llegir” el sentit simbòlic de les paraules... 

Sovint ens limitem a caminar per la “riba” del mar de la vida durant tota la vida, com la gent que escoltava la paraula del Mestre des de terra. Però, Jesús vol que anem més a fons en el misteri de la vida i, per això, ens diu, a semblança dels seus deixebles: Aneu mar endins.  Lc 5,4.

Del fons del Misteri –del Silenci- brolla la vida que ens alimenta i ens deixa inquiets... Superem, d’una vegada, la pandèmia de la superficialitat: La situació del món en aquest segle precisa una superació radical dels paràmetres de consciència humana que han estat en vigor en els últims mil·lennis... Panikkar

Escoltem, en aquest sentit, el que ens diuen el mestres de l’esperit i veurem de quina manera posen de relleu “el misteri” del qual brolla la vida i la força que ens fa viure. Comencem per Teilhard de Chardin:

Un dia vaig prendre la llàntia i, abandonant la zona en aparença clara de les meves ocupacions i de les meves relacions quotidianes, vaig davallar al més íntim de mi mateix, cap a l’abisme profund des del qual sento emanar confusament el meu poder d’acció.

Ara bé, a mesura que jo m’allunyava de les evidències convencionals que il·luminen superficialment la vida social, em vaig adonar que m’escapava de mi mateix.

A cada esglaó que baixava, notava que s’anava descobrint en mi un altre personatge al qual no podia donar un nom exacte i que ja no m’obeïa.

I quan vaig haver d’aturar la meva exploració, perquè ja em faltava el camí sota les meves petjades, s’obria als meus peus un abisme sense fons del qual, venint no sé d’on, sortia el doll que goso anomenar la meva vida...

Teilhard de Chardin no sabia donar raó de les últimes motivacions del seu comportament i dels seus desitjos... ¿D’on provenia el dinamisme que l’impulsava a viure i a desitjar? Ell continua dient: Quina ciència podrà mai revelar a l’home l’origen, la naturalesa o el règim del poder conscient de voler i d’estimar del qual és composta la seva vida?

Teilhard parla d’un terreny que va més enllà del que poden esbrinar les subtils motivacions dels psicoanalistes més aguts...    (Continuarem amb més exemples)