8 - HUMANS, EN PRIMER LLOC.

No es tracta de negar res, sinó de posar ordre en el nostre pensament i voluntat.

Un dels principis bàsics que han d’orientar les nostres decisions fonamentals és el recordat per sant Agustí: l’ordre és amb el que Déu ha fet tot el que ha fet. Aquest ordre en el tema que volem posar de relleu aquí és que: primer és l’home i després la cultura, i això, aplicat en el marc de la religió.

Comencem posant ordre en el nostre llenguatge i, en conseqüència, en el nostre pensament i en les nostres accions. Per a això és necessari una disposició interior de sinceritat i de fidelitat a la vida que hem rebut.

Sobre el llenguatge L. Lavelle ens diu: La corrupció de la paraula i de l’escriptura és el senyal de totes les altres corrupcions. Ella és, a la vegada, l’efecte i la causa. I hom no pot pensar en purificar l’una o l’altra sense purificar-se a si mateix...

Aquesta corrupció ens ve en part pel fet d’haver canviat el sentit original de les paraules que, de fet, són les que determinen la nostra manera de pensar i d’actuar.  Escoltem algunes reflexions de L. Lavelle: El llenguatge es fet per traduir la nostra intimitat; només indirectament es refereix a la representació dels objectes exteriors a nosaltres. El veritable fi del llenguatge és el de posar els éssers humans en comunicació els uns amb els altres...  

Contràriament al que hom pensa, el llenguatge no és fet principalment de signes convencionals... La invenció del llenguatge te fonaments més profunds... el llenguatge em fa participar de la creació de mi mateix.

I si ens referim a la lectura de la Bíblia, Panikkar ens diu: El llenguatge de la fe és fonamentalment simbòlic amb intencionalitat dirigida a la realitat. I una cultura religiosa d’Orient ens diu que: les categories fonamentals del pensament no són conceptes, sinó estats de consciència.

Si tinguéssim en compte aquestes i altres reflexions dels grans pensadors, una altra seria la lectura que faríem dels Evangelis i d’altres escrits espirituals. Posem un exemple: En la narració del fet que anomenem Pentecosta se’ns diu que: els apòstols van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües...  residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel... i quan van sentir aquella remor... van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua... i deien com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?  Ac 2

El missatge espiritual de Jesús es refereix a l’home, no a la cultura. Com a homes tots som iguals i per això, tots els humans, poden entendre les paraules de Jesús, sigui quina segui la pròpia cultura i la pròpia llengua. Una equivocada interpretació dels textos espirituals, que encara dura, ha destrossat cultures, llenguatges i consciències... La paraula “catòlic” com a propietat peculiar de la nostra fe no es refereix a la cultura, sinó a allò que ens fa humans, és a dir: a allò que ens fa a tots iguals.