19

LA VIDA I LA VERITAT

La realitat la copsem com a vida abans de veure-la com a veritat. Aquesta frase de grans pensadors dóna peu a unes reflexions entorn del llenguatge i de la paraula. Ens ve a dir que la veritat és fruit de la vida. L’experiència que tenim de la vida l’expressem a través de pensaments i paraules.  

 

Això vol dir que, si no hi ha vida, no hi ha veritat. En aquest sentit, hem de reconèixer que moltes vegades vivim allò que se’n diu contents i enganyats, perquè vivim de les nostres petites veritats. Però, sovint aquestes petites veritats esdevenen mentides quan absolutitzem allò que és relatiu, és a dir: en relació a... i perquè en la nostra superficialitat no capim la veritat total, la qual només podem percebre o intuir amb l’esperit i expressar a través del llenguatge simbòlic. Això, només ho poden fer aquells que, com Natanael, són homes sense engany. Cf. Jo 1,47.

 

Degut a la superficialitat, el llenguatge, que és l’eina que fem servir els humans per entendre’ns i comunicar-nos, ha esdevingut en la història de la humanitat, allò que ens ha dividit i ha sigut la base d’incomprensions i lluites fratricides i d’accions deshumanitzadores. Tot el contrari del que correspon a la seva finalitat.

 

Quan parlem de superficialitat volem dir que vivim més de la interpretació que fem de les coses que de la seva realitat.

Situem-nos, i recordem que el context des del qual volem parlar aquí és el del contingut essencial, no tant el de les formes d’expressió i que, per tant, no és el cas de dir mil coses diferents, sinó el de dir sempre el mateix, però de mil maneres diferents. La densitat de la vida espiritual és tan gran que podem dir el mateix des de punts de vista quasi infinitament diversos. 

 

El contingut essencial és el que dóna sentit a les formes, no al revés. Això vol dir que la vida racional i la vida dels sentits, si volen ser una expressió adequada de la veritat ha de tenir en compte la vida de l’esperit.

  

Recordem una vegada més -ho hauríem de fer sempre- la pregunta dels primers deixebles a Jesús: On t’estàs? On us allotgeu? On vius? Cf. Jo 1,38. Aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer sempre: ¿Des de quin nivell de consciència vivim: sentim, actuem, llegim, escoltem? Hem de cercar sempre la relació de la vida amb la veritat si volem connectar amb la realitat.

No tenim prou consciència del que pensem i fem. No som capaços de distingir el bé del mal, o la veritat de la mentida existencial. La paràbola del blat i el jull ens ho vol recordar. Cf. Mt 13, 24-30. Sovint, estem massa segurs del que pensem.

 

Degut a la pandèmia de la superficialitat que patim, la realitat ens queda lluny del nostre coneixement. Mirem però no veiem . Cf. Mt 13, 13-15. perquè ens limitem a veure les coses amb l’ull dels sentits i de la raó. Aquestes coses només es poden veure amb l’ull de la fe, que és l’ull de l’esperit, que és aquella dimensió de la nostra naturalesa que encara ens queda amagada en l’inconscient.

    ____________________

 

Les paraules són signes convencionals que els humans hem inventat per donar a cada cosa un nom i així poder relacionar-nos i entendre’ns...

Però, quan ens referim a la vida de l’esperit les coses es compliquen perquè en aquesta dimensió de l’ésser humà les paraules ja no són signes sinó símbols. I si per llegir i entendre l’argot d’una disciplina concreta del món científic hem de tenir una preparació concreta i saber el significat de les paraules, aquesta preparació també és necessària per entendre el significat dels símbols que es refereixen a la vida de l’esperit.  

 

Si rellegim la història del pensament humà, veiem que les grafies: paraula, veritat, raó (entre altres) adquireixen diversos significats segons els autors i el context literari. Diem això perquè passa sovint que hem llegit o entès les paraules de textos antics i nous fora del context en el qual foren escrites o dites i, per tant, els hem donat un sentit que no és l’original.

   ____________________________

 

La veritat intel·lectual deriva de la lectura i de l’estudi i es refereix a les formulacions doctrinals o científiques. La veritat espiritual neix de la vida, o dit d’una altra manera: de la pràctica de les virtuts i de la fidelitat a si mateix, a allò que som i estem destinats a ser.

 

El món religiós ha viscut sovint de la interpretació subjectiva d’uns textos humans que hem atribuït a Déu i que han tingut una influència decisiva en el comportament dels pobles.

 

Viure és ésser. I som allò que estimem i coneixem: Agustí i Panikkar. Dit d’una altra manera: On tenim el tresor, hi tindrem també el cor. Mt 6,21