20

UNA COSMOVISIÓ

Intentarem fer conèixer una “cosmovisió” concreta des de la fe: la de R. Panikkar.

Cada pensador té la seva idea nuclear que mira de desenvolupar a través de conferències i escrits que poden ser poc o molt extensos segons el cas.

Una idea central de R. Panikkar és la que ell anomena Trinitat cosmoteàndrica: és la seva visió sobre aquest dogma religiós.   

 

Però abans i com a introducció, exposarem el pensament nuclear de la filosofia de K. Jaspers, amb la fi de situar-nos una mica més en el que podem anomenar la visió fonamental de la vida des de la fe. Ho farem (per ara) molt per sobre. La paraula clau de la filosofia de Jaspers és, en alemany: Das Umgreifende, que es tradueix per l’englobant o el comprensiu.

 

A través d’aquesta idea nuclear Jaspers vol posar uns fonaments sòlids que ens ajudin a comprendre i viure la fe des de la raó, per alliberar-la de la dependència d’una “Revelació” pròpia del món religiós i de l’actitud negativa (ell diu: supersticiosa) d’algunes opinions del món de la ciència respecte de la fe. No va contra la Revelació ni contra la ciència. Va en contra d’una dependència esclavitzant i llosca impròpia de la raó i de la mateixa fe.

 

L’englobant equival a l’ésser. És l’ésser que compren i es manifesta a través del següents modes: existència (dasein), consciència en general, esperit, existència (existenz), món i transcendència.

Veiem aquí dues vegades la grafia “existència” (que en alemany són dues grafies diferents i amb significat diferent: dasein i existenz. Ara bé, les dues es tradueixen per existència). L’existència (dasein) es refereix al fet d’existir en aquest món, de “ser llençats a la vida” segons l’expressió de Heidegger. L’altra grafia: existència (existenz) contempla la vida com a possibilitat des de la llibertat. En aquest sentit és Kierkegaard qui defineix l’ésser humà no com a ésser sinó com a esdevenir: estem destinats a ser... Aquesta és la nostra tasca aquí a la terra.

L’altre mode, el de la consciència en general com a dipositària de la llum que Déu ha posat en cada u de nosaltres i que és la mateixa per a tothom i que anem descobrint en la mesura de la nostra fidelitat al do rebut.

El mode: esperit fa referència a aquesta  llum que es manifesta com a idees i que són reflex de la Veritat eterna.

El món és l’ésser que està fora de nosaltres però que forma part de la nostra vida. El món segons Jaspers no són les coses que veiem. Aquestes coses estan en el món però no són el món. El món és una idea, és, l’ésser del qual també nosaltres en formem una part.  

I finalment la transcendència que és allò en què ens situem, assentem i vers la qual ens referim.

Tots aquests conceptes formen part de la nostra vida espiritual i tenir-los en compte ens pot ajudar a situar-nos per comprendre una mica més la visió de R. Panikkar sobre la Trinitat cosmoteàndrica: Déu, home, cosmos (món).

Panikkar comença la seva reflexió sobre la Trinitat dient que vol presentar una visió de la realitat, no diu sobre un dogma cristià. També diu: la visió trinitària de la realitat no es limita a la concepció que se sol anomenar “cristiana”: és molt més àmplia i universal. La humanitat sempre ha tingut la consciència, més o menys clara, d’un Misteri superior, transcendent o immanent a l’Home. I, en un altre lloc, diu: He trobat la Trinitat pràcticament en totes les religions del món, encara que, naturalment en formes molt variades. La Trinitat es troba en el mateix cor del que és real.

 

En definitiva Panikkar vol parlar d’aquella Realitat que anomenem Misteri.

I, per parlar-ne, empra conceptes rebuts de la tradició i de la saviesa de segles passats, amb una mirada que va més enllà d’una sola cultura. Cal admetre la diversitat de cultures existents en el planeta i, sense caure en el sincretisme, aprofitar la part de veritat de cada una i així formar-se la pròpia cosmovisió.

I, per construir la pròpia visió, Panikkar ha optat per la cultura advaita o adualista. I per això ha descartat el monisme i el dualisme i diu:

El desafiament de l’aproximació adualista a la realitat representa una mutació en els fonaments mateixos de la cultura dominant que ha creat la civilització contemporània, basada en la separació entre el coneixement i l’amor... L’home no aspira només a voler trobar la Veritat, que vol comprendre. L’home aspira també al Bé, que vol encarnar, realitzar. Cal unes “noces sagrades” entre Coneixement i Amor. Un exemple d’aquest desafiament és la visió cosmoteàndrica. Es tracta, doncs, de viure des de la unitat d’aquests dos valors espirituals: el coneixement i l’amor, ja que són dos modes d’una mateixa realitat.

 

Quan llegim els grans pensadors hem de saber matisar el sentit de les seves paraules d’acord amb el context concret en què parlen per entendre bé el seu significat. Així en els paràgrafs següents que exposem, Panikkar diu que la realitat no és formada per tres blocs o nivells, però sí per tres dimensions... Escoltem-lo:

 

Aquesta visió ens diu que la realitat no és formada per un bloc universal indistint –ja sigui diví, espiritual o material- ni per tres blocs o per un món en tres nivells: el món dels Déus (o de la Transcendència), el món dels homes (o de la Consciència), i el món físic (o de la Matèria), com si es tractés d’un edifici de tres plantes.

 

La realitat és constituïda per tres dimensions relacionades les unes amb les altres... és a dir: no solament una no existeix sense l’altra, sinó que totes estan entrelligades inter-in-dependentment.

I acaba dient:

Tant Déu com el Món i l’Home, presos separadament o en “si mateixos”, sense relació amb les altres dimensions de la realitat, són simples abstraccions de la nostra ment.

 

Tinguem present que a mesura que es va llegint el mateix autor, es va entenen més el sentit de les seves paraules... Mirem de posar, en la nostra ment, cada paraula en seu lloc dins del context concret que li correspon.